El TAV arriba a Girona en un acte inaugural fred i marcat per la tensió

La jornada va transcórrer amb cordialitat en els discursos però pocs somriures en un dia que s'havia marcat gairebé com a festiu i històric

 06:30  
El TAV arriba a Girona en un acte inaugural fred i marcat per la tensió
El TAV arriba a Girona en un acte inaugural fred i marcat per la tensió  
 MULTIMÈDIA

GIRONA | ROBERT VAN EECKHOUT Gran expectació en l'acte inaugural del TAV que ha d'unir Barcelona amb Girona i Figueres.
Més de 300 persones (polítics, empresaris, convidats i periodistes) van viatjar en el primer tren, que va arribar a Girona poc després de les 12 del migdia.El TAV es va aturar primer a Figueres, on es va fer un breu acte per descobrir una placa commemorativa a l'interior de l'estació. Serietat en els rostres del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i la presidenta del Parlament, Núria de GispertEls regidors de l'Ajuntament de Girona, arraconats a una banda de la sala.


Alguns ho esperaven des de fa temps, altres des de fa una pila ?d'anys, i fins i tot n'hi havia que de tant llarga que se'ls ha fet l'espera, ja ni recordaven què era el que els havia de fer il·lusió. El TAV va arribar ahir a Girona i Figueres enmig d'un clima d'opinions i sensacions oposades, de celebració per la consecució de les obres d'una gran infraestructura que ha de contribuir a generar riquesa a la zona; i de lament pel cost que ha tingut sobre la ciutat i pel temps que ha passat des de la primera data en què s'havia promès que arribaria. Tampoc va faltar la càrrega d'identitat nacional vinculada a la infraestructura en els discursos de dos bàndols enfrontats que ahir van haver de figurar en una mateixa foto, forçant el somriure en un acte concebut gairebé com l'entrega del darrer regal de Reis a Girona.
L'encaixada de mans a l'estació de Barcelona-Sants simbolitzava l'inici d'un matí en el qual Artur Mas, Mariano Rajoy, Ana Pastor i el príncep Felip de Borbó no es van desenganxar els uns dels altres durant les tres hores següents. Tots quatre van seure junts al voltant d'una taula del primer vagó del TAV Barcelona-Figueres, que circulava des d'ahir a les 11 del matí per primera vegada. Segons els presents que van recollir una breu part de la conversa, alguns dels tòpics que es van tractar van ser el futbol i el debat sobre si les càmeres de televisió engreixen o no. Conversa distesa, però amb un rerefons que -no se li escapa a ningú- era tens.

Visions oposades
Postures rígides i encaixades de mans a l'arribada a l'estació de Girona, on a la cúpula principal es va sumar un altre dels actors del bàndol que es considera atacat, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. Amb tothom a lloc, i després d'un breu vídeo de tres minuts que mostrava les meravelles i miracles de les obres que s'han ?desenvolupat en el darrers anys i sobre les oportunitats que representa pel que fa a comunicacions, es va encendre el foc.
No hi va haver intercanvi de trets, ja que tan sols hi va haver un bàndol que va disparar, mentre l'altre es mantenia impassible tot veient passar les bales. L'alcalde ?Puigdemont va pujar a la tarima i després d'agrair i adreçar-se als personatges "excel·lentíssims" i "molt honorables", complint amb les obligacions protocol·làries, va començar a construir l'atac, de menys a més. Començant per reiterar que l'arribada del TAV no deixa de ser una bona notícia, però emfatitzant que no podia ser motiu de celebració. Entre els motius que exposava, l'impacte que han tingut (i que segueixen tenint) les obres sobre la ciutat; el fet de continuar amb un projecte ferroviari a mig fer, amb un futur del tren convencional incert; i la insistència que l'espera ha estat massa llarga.
Les paraules de Puigdemont, però, no van merèixer una resposta de la seva principal destinatària, Ana Pastor, que, curiositats del guió, va ser la següent a posar-se davant del micròfon. La ministra va optar per veure la part plena del got (de fet no va quedar clar si hi havia una part buida) i va destacar la jornada d'ahir com un "dia històric" i va destacar la nova infraestructura de "vital importància" per situar l'Estat en un punt clau de connexió amb la resta del continent. Tot això, recordant també que ha de ser una eina per "cohesionar el país".

Un altre front
I agafant-se a aquesta darrera nota, el president Mas va dedicar la seva intervenció a remarcar que la posada en marxa del TAV és una bona notícia, però que a Catalunya hi ha molta feina que no està acabada. "No vull que s'entengui com una reivindicació, sinó com una reflexió", concloïa Mas, al més pur estil "no vull parlar dels àrbitres, però n'acabaré parlant" que habitualment se sent en termes futbolístics. El president va tirar més llenya al foc recordant que Catalunya és qui més aporta i menys rep; que a Catalunya es van fer els primers trens de la Península; que el català és el territori amb menys dotació d'infraestructures; i que encara queda molta feina per fer al corredor del Mediterrani.
El nou atac va tornar a passar desapercebut dins dels discursos finals de Rajoy i el Príncep, que també van optar per destacar les meravelles de l'obra, que és una peça més en un projecte de dues dècades que ha fet que Espanya "gaudeixi d'una de les millors xarxes d'alta velocitat del món". Alhora, Felip de Borbó va puntualitzar com "la infraestructura de ?l'AVE ens ha convertit en un model a imitar arreu del món".
Trets amb un objectiu clar d'una banda, i copets a l'espatlla a l'altra. Tot i això, la conclusió dels discursos va tornar a unir tots els actors, que després de les encaixades de mans rutinàries, van enfilar junts el camí cap al TAV que els havia de tornar a Barcelona.

Enllaços recomanats: Premis cinema