La Universitat de Girona (UdG) i l'Ajuntament de Girona pretenen que la ciutat es converteixi en un laboratori viu i pioner on es puguin desenvolupar projectes de ciutat intel·ligent. Per fer-ho possible, han impulsat la creació de la denominada "Càtedra Girona Smart City", l'única al món en aquest àmbit i amb només estudis similars a l'Institute of Technology de Massachusetts. Des d'aquesta càtedra gironina s'intentarà establir algun tipus de col·laboració amb Massachusetts i també amb altres ciutats com Nova York o Copenhaguen, ciutats on també s'està treballant molt en aquest àmbit.

En aquest sentit, la UdG, a través de la Fundació Privada Girona Universitat i Futur, i el consistori van signar ahir un conveni de col·laboració per tal de contribuir en el finançament de la creació i de les despeses de funcionament d'aquesta càtedra. L'Ajuntament hi aportarà 8.000 euors a l'any i la Fundació, 4.000 euros.

Lluïsa Marsal serà nomenada properament directora de la càtedra i pertany al departament d'Arquitectura de la construcció. La càtedra organitzarà activitats d'investigació, transferència de tecnologia , debat i difusió a l'entorn del concepte de "ciutats intel·ligents" (smart cities), centrant-se en ciutats mitjanes i petites, tal com ho és Girona. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va ressaltar que l'objectiu és convertir la ciutat en un referent internacional en municipis de la mida de Girona.

Així mateix, la càtedra farà difusió i intercanvi de coneixement amb l'organització anual d'un cicle de seminaris i conferències internacionals amb representants d'altres ciutats petites i mitjanes amb projectes en curs o finalitzats entorn a les smart cities. Una comissió mitxa farà el seguiment dels diferents projectes per poder aplicar-los.

Puigdemont va posar èmfasi a indicar que diferents projectes en noves tecnologies servirien per "millorar la informació de tota la ciutat, la eficiència energètica, potenciar la gestió administrativa elèctrica i la qualitat de vida dels ciutadans. "Així sabran l'ús de qualsevol espai públic, potenciarà la transparència de la informació i farà que els ciutadans puguin ser més participatius", va assenyalar l'alcalde.

Com a exemples va citar aplicacions per a telèfons que indiquin on es pot deixar una bicicleta, quan arriba un autobús en una parada en concret, saber les les rutes de neteja dels camions o l'estat de diferents elements del mobiliari urbà de la ciutat. També pot servir per detectar infraccions de trànsit o saber l'ocupació dels aparcaments de pagament.

Un màster amb espònsors

La càtedra Girona es nodrirà intel·lectualment del programa oficial de Màster en Smart Cities promogut per la mateixa Universitat de Girona i s'iniciarà el proper setembre de 2013. Actualment està pendent de la seva oficialització per part del Govern central. El màster tindrà una desena d'empreses-espònsors (ja n'hi ha cinc de confirmades) que presentaran un catàleg d'idees a desenvolupar.

Els estudiants participants al màster centraran preferentment els seus treballs finals de màster en solucions i innovacions per a la ciutat de Girona, fet que permetrà convertir la ciutat de Girona en un "Living Lab". La ciutat es convertirà en un laboratori viu (Living Lab) on es podrà estudiar i investigar noves fórmules que millorin l'eficiència, la transparència, els serveis i la qualitat de vida dels ciutadans", va afirmar Lluïsa Marsal.

La rectora de la UdG, Anna Maria Geli, va destacar el paper de la Universitat per fer millorar la qualitat de vida de la ciutat, amb estudis com aquests.

Aquesta és la 24 càtedra de la Universitat de Girona, fet que la converteix en la universitat catalana que n'ofereix més després de la UPC. Pel vicerector de Relacions Institucionals, Societat i Cultura Joaquim Maria Puigvert, les càtedres permeten una divulgar de coneixements en aliança amb el territori.