Benet XVI, que deixarà el Pontificat el proper 28 de febrer, no és el primer papa que renúncia a la història de l'Església Catòlica però la seva decisió és del tot insòlita. L'últim dels pontífexs que va abdicar va ser Gregori XII (1406-1415) al segle XV, fa pràcticament 600 anys. El primer va ser el papa Climent I (del 88 al 97) que va renunciar a favor d'Evarist, perquè després de ser arrestat i condemnat a l'exili va decidir que els catòlics no es quedessin sense un guia espiritual.
Igualment, el papa Poncià (230 al 235) va deixar el seu càrrec a favor del papa Anter en haver estat enviat a l'exili, mentre que el papa Silveri (536 al 537) va ser obligat a renunciar a favor del papa Vigili. Més complicada va ser la història de Benet IX (del 10 març a l'1 maig de 1045), ja que en un primer moment va renunciar a favor de Silvestre III i després va reprendre el càrrec per passar-lo a Gregorio VI, que va ser acusat d'haver-lo adquirit il·legalment i va decidir també renunciar.
El cas més conegut va ser el del papa Celestí V, que ha passat a la història com el pontífex del "gran rebuig". Nascut com a Pietro di Murrone, va passar bona part de la seva vida vivint com a ermità en una cova situada al mont Morrone. Un seguit de disputes internes per ocupar la cadira de Sant Pere van portar un buit de poder que va durar més de dos anys, fins que Murrone va acabar essent escollit Papa amb el nom de Celestí V. Tanmateix, el seu pontificat amb prou feines va durar mig any (del 29 d'agost al 13 desembre 1294) i després va tornar a la seva vida d'ermità. Celestí V va ser l'únic d'aquests pontífexs que va renunciar al seu càrrec per raons espirituals. Després de la seva abdicació, va ser rellevat pel seu conseller, que es va anomenar Bonifaci VIII i va fer detenir el seu predecessor ja que temia que els ciutadans no el reconeguessin com a legítim papa. Morrone va morir a la presó als 81 anys.
Dante Alighieri va ser contemporani de Celestí. Segons algunes fonts, en la seva obra mestra, La Divina Comèdia, el poeta italià va situar-lo a l'infern, juntament amb els "inútils i neutrals".
L'últim papa que va renunciar va ser Gregori XII (1406-1415), que va viure l'anomenat Cisma d'Occident, en què van coincidir tres papes alhora: a més de Gregori XII, el papa de Roma, Benet XIII, el papa d'Avinyó, i l'anomenat "antipapa" Joan XXIII. Amb el concili de Constança, l'emperador Segismund va obligar a dimitir als tres pontífexs, però només Gregori XII va obeir i després d'ell va ser triat Martí V.
La renúncia en clau
No han trigat els vaticanistes a interpretar la renúncia de Benet XVI en clau després de relacionar-la amb algunes de les seves actuacions. Així, l'agència Zenit recorda com el 28 dabril de 2009, Benet XVI és va traslladar a l'Aquila, a Itàlia, després del terratrèmol que va assotar la zona. Una vegada allà, va anar a la basílica de Nostra Senyora de Collemaggio, on hi ha la relíquia de Celestí V que es va salvar de la sacsejada, i el papa va dipositar-hi el pal·li que li va ser lliurat el dia de la seva entronització.
Va ser un gest simbòlic però que pren certa trascendència després de la renúncia de Benet XVI. I és que Celestí V es va ?veure obligat a dimitir el 13 de desembre de 1294, uns cinc ?mesos després de la seva elecció.
El Papa va fer al·lusió a aquest gest tan sols un any després, el 4 de juliol de 2012, quan va viatjar a aquesta regió amb motiu del ?"perdó de Celestí V". En la seva ?homilia va dir: "Vaig venir a ?aquesta basílica, a l'abril de l'any passat, ?després del tremolor de terra que va devastar la regió, per venerar el relicari que conté les seves restes mortals i deixar el pal·li rebut el dia de l'inici del meu pontificat".
El Papa va voler extreure "diversos ensenyaments" de la vida de Celestí V que va traslladar a tots els fidels. En primer lloc, va esmentar que era un "cercador de Déu",un "home desitjós de trobar respostes als grans interrogants de la nostra existència". Però també va assenyalar la "fecunditat pastoral" del papa dimissionari: "Sant Pere-Celestí, encara portant una vida d'eremita, no es va tancar en si mateix sinó que estava agafat per la passió d'aportar la bona notícia de l'Evangeli als seus germans. I el secret de la seva fecunditat pastoral es trobava precisament en el fet de romandre amb el Senyor, en l'oració".
És com si el papa Benet XVI veiés en aquell successor de sant Pere un pontificat que ?recorda al seu: "Aquestes van ser ?igualment les característiques del pontificat, breu i turmentat, de Celestí V i tals són les ???carac?terístiques de l'activitat missionera de l'Església en cada època".
