L'opinió pública gallega es manifesta "sacsejada" per l'operació Pokémon, una immensa trama en la qual s'investiguen contractacions suposadament irregulars, pagament de comissions, blanqueig de capitals, suborn i un llarg etcètera que ja ha deixat prop de 50 involucrats. De retruc, el "sacseig" de Pokémon ha arribat ara fins a les comarques gironines, on ha afectat diversos càrrecs de l'administració local. Però quin és el detonant d'aquesta trama?

El tret de sortida del cas Pokémon comença al setembre de 2012 amb una espectacular operació que va acabar amb la detenció de tretze persones, entre ells alcaldes de diferents localitats i partits polítics. Però és a partir de la investigació d'un jutjat de Lugo ara fa dos anys que esclata tot el pastís que ha acabat esquitxant les costes ?mediterrànies. En aquella època la jutgessa d'instrucció, Pilar de Lara, estava investigant una trama relacionada amb la prostitució anomenada Operació Carioca.

Va ser arran d'aquest primer gran cas (que de moment ja suma uns 80 imputats) que De Lara va demanar al Servei de Vigilància Duanera una investigació sobre el funcionari de Lugo Javier Manuel Reguera Pérez i l'empresari Manuel Santiso González (ambdós detinguts en el transcurs del cas Carioca) per suposats beneficis sospitosos.

A partir d'aquí, el jutjat de Lugo va trobar-se amb l'origen d'una altra gran trama, el cas Pokémon. La investigació porta a descobrir concessions i contractes públics mitjançant suborns en diversos municipis de Galícia: alcaldes del PP i del PSdeG resulten imputats per aquesta xarxa transversal.

Un altre cop, De Lara decideix estirar del fil i ordena unes escoltes telefòniques a càrrecs gallecs, que la deriven cap a una conversa entre un exregidor del PP de l'Ajuntament de Santiago de Compostel·la i l'apoderat de GRS ARC Local. Neix així l'operació Manga, el cas que ha acabat amb la detenció del president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria, i amb una dotzena de persones que han hagut de declarar a Hisenda.