L'autora d'una tesi doctoral que ha analitzat la inserció professional dels docents nous a l'escola pública ha arribat a la conclusió que "costa molt recollir evidències que una persona és vàlida o no, és molt difícil de demostrar si és bon mestre o no".

Laura Serrats ha estudiat la iniciació professional dels docents a Primària i Secundària, tot i que ella mateixa assenyala que la majoria de dades que ha recollit són del primer nivell i tan sols un 17% del segon. Un dels valors del seu treball és que ha tingut en compte totes les parts implicades en el programa d'inserció professional dissenyat pel Departament d'Ensenyament: els mestres novells, els seus tutors, els equips directius i els inspectors. Precisament aquests últims, tal com explica Serrats a partir de les entrevistes que ha realitzat, "pensen que és un filtre d'entrada al sistema, però que no funciona" perquè l'avaluació final pràcticament mai és negativa; amb el mètode actual, afegeix la docent, "és difícil detectar que algú no és vàlid".

La Conselleria va crear el pla per ajudar els mestres sortits de la universitat a incorporar-se al món laboral, coincidint amb la implantació de la sisena hora i en un procés diferent del que segueix a l'aprovació d'oposicions. Però la docent explica que, en realitat, s'adreça a qualsevol docent que treballi un curs sencer a la xarxa pública per primer cop, encara que porti temps al sector privat. El perfil majoritari dels novells enquestats per Serrats és el d'una dona d'entre 21 i 30 anys -el docent de major edat en té 58-, que en suma 2 o 3 d'experiència; mentre que la majoria de tutors són dones de mitjana edat i amb una experiència de 18 anys.

La realitat no s'ajusta a la teoria

"La inserció professional dels docents novells: anàlisi del procés de tutoria del programa Comencem bé" és el títol de la tesi que Laura Serrats ha elaborat sota la direcció de Joan Teixidó, professor de l'Àrea de coneixement de Didàctica i Organització Escolar de la UdG. La professora ha estructurat la seva recerca en tres grans blocs: la planificació, la revisió de la literatura científica que existeix sobre la matèria i la recerca pròpiament dita (les dades es van recollir el curs 2010-2011, va acabar la tesi l'estiu passat i l'acaba de presentar), amb resultats i propostes de millora.

Entre les seves conclusions n'hi ha una de clara: que la manera com es duu a terme la tutoria condiciona el resultat i els beneficis, tant pel que fa al novell i el tutor com per al centre. Sobre aquesta qüestió, Serrats afirma que "en la majoria de casos la tutoria s'aplica de manera esporàdica, sense un pla de treball conjunt"; i fa notar que aquesta realitat es contradiu amb la teoria del Departament, que qualifica les tutories d'"element rellevant". I, en relació amb aquest fet, Serrats avisa que "quan el centre no s'hi implica, el procés de tutoria pot esdevenir un pur tràmit administratiu".

Per millorar la inserció professional dels docents nous a l'escola pública, Laura Serrats proposa crear un espai de coordinació entre tutor i tutelat, reconèixer la tasca que realitza el mentor tal com es fa en altres països, millorar les condicions amb què es fa l'avaluació del docent novell i definir un protocol clar per desenvolupar la tutoria.

En la seva opinió, si el programa s'apliqués correctament, totes les parts en sortirien beneficiades, perquè -tal com argumenta Serrats- l'estratègia del mentoring no només promou el desenvolupament professional dels docents, sinó també la millora organitzativa del centre on treballen, sense que això suposi encarir el sistema. A més, la professora ha constatat que la majoria de tutors fan aquesta tasca per una motivació personal de créixer, aprendre o ajudar; així com també que la resposta majoritària de tots els sectors és que aquest mateix sistema es podria aplicar a l'activitat general de l'escola i ser molt útil, per exemple, amb professionals cremats.

Per Laura Serrats, un dels principals problemes perquè sigui efectiu és "la manca d'una tradició d'avaluació entre iguals, que fa difícil identificar les persones que no són vàlides"; perquè -argumenta- genera "situacions incòmodes per avaluadors, que poden pensar que no els pertoca avaluar els seus companys, i avaluats, davant l'angoixa del resultat".

Universitat i feina, allunyades

A part d'aquestes qüestions, l'autora de la tesi doctoral també lamenta la "falta d'una connexió entre la formació inicial dels docents, a la universitat, i la feina als centres educatius". En la seva opinió, "caldria veure que la societat és molt diferent i quines són les necessitats actuals dels joves, perquè hi ha un decalatge important".