La sentència del Tribunal de Justícia de la UE que dictamina que els processos d'execució hipotecària a Espanya contravenen la norma europea de protecció al consumidor ha obert la porta que els jutges intervinguin en el procediment i pu?guin parar els desnonaments en determinades circumstàncies.
Encara que s'esperava una decisió de la cort de Luxemburg en aquest sentit, la confirmació oficial ha irromput de ple en el debat sobre la reforma d'alguns aspectes de la legislació hipotecària espanyola i l'abast de la mateixa, una tasca que ja havien començat el Govern i el Parlament.
La legislació vigent impedeix a un jutge que és competent per declarar abusiva una clàusula d'un contracte de préstec hipotecari suspendre el procediment d'execució que s'ha iniciat per una altra via.
Si finalment el jutge declara nul·la alguna clàusula d'un contracte per considerar-la abusiva, la seva decisió sol protegeix el consumidor a [posteriori], mitjançant una indemnització, quan ja ha perdut el seu habitatge.
Per a la justícia europea aquest procediment menyscaba l'efectivitat de la protecció dels consumidors, mentre que la indemnització que es pogués rebre és "incompleta i insuficient, i no constitueix un mitjà adequat i eficaç perquè cessi l'ús d'aquestes clàusules".
Després de la decisió del tribunal europeu Espanya haurà de modificar la llei, una tasca que ja estava iniciada a través dels projectes de llei sobre protecció a deutors hipotecaris i de paralització de desnonaments.
Moviments socials i la majoria de partits van celebrar la sentència i van instar el Govern a adaptar com més ?aviat millor la llei hipotecària a les ?exi?gències d'Europa.
En unes primeres reaccions després de conèixer-se la sentència, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, va garantir que el Govern modificarà la legislació espanyola sobre desnonaments i hipoteques. Tot i que la sentència qüestiona de ple la llei, el president del Govern, Mariano Rajoy, va assenyalar que la sentència només detecta "problemes de procediment".
Per part seva, el jutge José María Fernández Seijo, titular del jutjat mercantil número 3 de Barcelona, que va qüestionar davant la UE la llei hipotecària espanyola, ha opinat que la sentència del tribunal europeu "modificarà totalment les regles del joc" ja que obre la porta a què els jutges puguin paralitzar d'ofici els desnonaments.
El sector financer va reaccionar amb cautela a la decisió de Luxemburg. L'Associació Espanyola de Banca (AEB) va indicar que la sentència és "raonable i constructiva", però va defensar l'actual legislació perquè la presència d'un fedetari públic (notari) garanteix que les clàusules de les hipoteques respecten la legalitat.
La sentència d'ahir es basa en el cas de Mohammad Aziz, un ciutadà marroquí resident a Espanya que va demandar CatalunyaCaixa després de ser desnonat amb la seva família del seu habitatge per no pagar els terminis d'una hipoteca.
Al juliol de 2007, Aziz va signar un préstec amb garantia hipotecària de 138.000 euros sobre el seu habitatge familiar, però un any després va deixar de pagar les quotes mensuals, per això Catalunyacaixa va iniciar un procediment d'execució hipotecària contra ell. El bé es va adjudicar al banc pel 50 % del seu valor i el 20 de gener de 2011, Aziz va ser expulsat del seu habitatge.
L'home havia presentat poc abans una demanda contra CatalunyaCaixa en què sol·licitava que s'anul·lés una clàusula del contracte de préstec hipotecari pel seu caràcter abusiu. Això va portar el jutge que es va encarregar del cas a elevar una qüestió al Tribunal de la UE.
