De mitjana, l'alumnat gironí i el català en el seu conjunt no acaba l'educació obligatòria ni amb els coneixements fonamentals de matemàtiques ni d'anglès. Tot i haver millorat respecte al curs passat, el Departament d'Ensenyament ha constatat que els joves continuen arribant a l'últim curs d'ESO sense assolir les competències bàsiques en aquestes dues matèries.

Aquesta és la conclusió més preocupant de l'última avaluació de quart d'ESO, que al febrer va examinar 6.837 estudiants de les comarques de Girona -60.198 de Catalunya- amb l'objectiu de comprovar quin és el seu nivell en llengua catalana, castellana i estrangera, a més de matemàtiques. Si bé en aquestes dues últimes àrees els joves no superen el llindar a partir del qual es considera que tenen els coneixements imprescindibles, en llengua catalana i castellana sí que ho fan. Aquest mínim s'ha fixat en una puntuació de 70 sobre 100, que en el cas de matemàtiques s'ha quedat en una mitjana de 68,3 i en 69,8 pel que fa a anglès; en canvi, els resultats de català han arribat a 76,6 i els de castellà a 76.

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va presentar aquestes dades ahir, i va destacar que s'ha produït una millora global respecte al curs passat en totes les competències avaluades. A més, Rigau va assegurar que la millora dels resultats ha estat superior a l'escola pública que a la privada. Ara bé, la comparació de les notes obtingudes en una i altra xarxa educativa mostren una clara diferència a favor dels centres privats, que també inclou els que subvenciona la Generalitat: en aquests últims hi ha més alumnes amb un nivell alt en cada competència i menys amb nivells baixos.

Canvis en matemàtiques

Tot i mantenir-se en una situació preocupant, el cert és que la progressió més important s'ha produït en matemàtiques, ja que en un sol curs s'ha passat d'una nota mitjana de 64 a 68,2. Per aquest motiu, Irene Rigau va remarcar que "on hi ha el canvi més important és on anàvem més malament" i va admetre que "ens queda camí per fer, però el resultat és molt rellevant". En vista dels mals resultats, aquest curs, el Departament d'Ensenyament ha afegit una hora més de matemàtiques a segon i quart curs d'ESO.

Com a conclusió general, la consellera va afirmar que "estem guanyant en equitat perquè hi ha hagut una reducció significativa dels nivells baixos, perquè millora l'escola pública respecte a la privada i també perquè es demostra una equitat entre els resultats de nois i noies". Rigau va incidir en la millora que s'ha detectat en la banda dels nivells més baixos als centres públics, amb una diferència de 5,2 punts respecte l'any anterior -una millora superior a la de la privada, segons va remarcar la consellera.

D'altra banda, els resultats també s'han analitzat tenint en compte la complexitat del centre; és a dir, l'índex d'immigració, la mobilitat de l'alumnat i el seu nivell socioeconòmic. I, valorant aquest paràmetre, es conclou que aquest tipus de centres són els que més han millorat en llengua catalana i castellana. Per la consellera, "el més positiu és saber que no es cronifica el fracàs i que podem millorar"; afegint que "l'entorn socioeconòmic no és determinant en termes absoluts, i es pot canviar si es dedica més temps a matèries bàsiques i si hi ha hagut un treball intern en els centres".