Un estudi en què han col·laborat l'investigador de la Universitat de Girona, Bernat Carles Serdà, i la fisioterapeuta i doctorand del Consorci Sanitari de Terrassa, Montse Grau, conclou que la pràctica d'exercici físic mitjançant un programa específic de rehabilitació millora la qualitat de vida dels afectats per un ictus, ja que els permet augmentar la mobilitat i l'autonomia.
Tenint en compte que la principal variable de la investigació és la velocitat de deambulació, perquè recuperar la capacitat de caminar és el que més preocupa als afectats, els resultats de l'estudi són excel·lents. En un percentatge molt elevat de casos els participants tornen a caminar en un període de tres mesos sense l'assistència de terceres persones. I ho fan tant en petits desplaçaments dins de casa com a l'exterior, sobretot en el moment de creuar carrers.
El programa de rehabilitació es basa en l'activitat aeròbica perquè la seva pràctica continuada i pautada permet augmentar la resistència muscular i la cardiorespiratòria, i s'adapta a les necessitats de cada individu. I és que l'afectació neurològica provoca una pèrdua de força i sensibilitat d'un costat del cos, situació que causa una disminució de la condició física i una fatiga intensa que genera moltes dificultats a l'hora de moure's.
Amb el programa de rehabilitació, els pacients milloren la seva condició física amb molta rapidesa i disposen de les bases energètiques necessàries per recuperar la capacitat de caminar en només tres mesos, en sessions de dues hores a la setmana.
A més, el programa promou un estil de vida saludable fomentant que els participants realitzin una pauta progressiva de deambulació diària amb l'objectiu que, al final de la intervenció, caminin 30 minuts de forma autònoma. D'aquesta manera, també disminueixen factors de risc cardiovascular com la diabetis, la hipertensió arterial i el colesterol.
