Al llarg de la setmana s'havia parlat molt sobre la manca d'efectius a l'eix de la defensa del Llagostera. Amb Jorge i Vallho fora de combat, els problemes a l'esquena de Pedró Alcalá eren d'allò més inoportuns. A Leganés, Tito va deixar el centre del camp per ocupar la posició de central, al camp de Ruymán. La debilitat defensiva va fer-se present i, a més, el colomenc va veure la cinquena groga del curs. La millora d'Alcalá era necessària però, a l'hora de la veritat, el murcià no va anar convocat. Així doncs, Carrillo, Alsina i Álvarez van haver-se d'inventar una nova defensa. Els candidats podien ser els pivots Jordi López, Diego Rivas i Roger Barnils o bé el lateral dret Aimar Moratalla. Aquest últim va ser l'escollit. I va complir amb bona nota.

A l'hora de defensar Braulio o Pedro Ríos, el jugador de 28 anys no va complicar-se la vida. Al costat de l'esquerrà Ruymán, va mantenir la línia i sempre va tenir un ull posat a la seva esquena per intentar no perdre una posició en què no està acostumat a jugar. Quan va tocar rebutjar alguna pilota, ho va fer sense embolicar-se massa i, en la primera part, va ser providencial amb una estirada que va desviar a córner una centrada que anava amb perill cap a l'àrea petita.

En el seu sisè curs defensant la samarreta blaugrana, Aimar està vivint la seva primera experiència a Segona A, repartint-se els minuts al lateral dret amb Jordi Masó. Aquest curs, almenys, no havia hagut de jugar mai com a central hi ahir va "debutar" en dues facetes. A part d'exercir per primer cop a la lliga de plata com a central, també va estrenar la seva vessant golejadora. "Feia molt temps que no marcava", explicava després del duel. "És el meu primer gol a Segona A i m'he tret una espina clavada. I, a més, és un gol important perquè hem guanyat un rival directe", afegia. La darrera diana que havia fet amb el Llagostera va ser fa dues temporades, el dia 1 de setembre de 2012, contra el Ieclà (3-0). El curs anterior, també a Segona B, havia fet quatre gols.