Quan es parla de jugadors "estrella", a Llagostera és difícil trobar-ne. Alguns dels futbolistes amb més qualitat individual i també amb més galons són Diego Rivas -pràcticament desaparegut de l'equip- i Alberto Perea -sense despuntar i perjudicat pel penal fallat a Saragossa. Això demostra que el més important per al cos tècnic blaugrana és tenir un bloc de jugadors sòlid que ho doni tot per l'equip. La plantilla viu una ratxa positiva que ja s'ha allargat vuit jornades i que ha impulsat el club fins a la vuitena posició de la taula, a només quatre punts del sisè lloc.
Tot plegat no s'hauria aconseguit si la mentalitat de l'equip no hagués patit un canvi important respecte a l'actitud que s'oferia a principi de curs. El Llagostera és el millor equip de la segona volta perquè, quan els onze jugadors blaugrana es troben al terreny de joc, surten a mossegar. Saben a què juguen. El treball defensiu i el sacrifici per lluitar cada pilota dividida ha permès tancar la porteria de René i sumar punts que han permès a l'equip sortir de la zona de descens. Això ha donat tranquil·litat també a uns atacants que han afinat la seva punteria.
Tot i arribar a la xifra de 43 punts quan encara falten onze jornades, el cos tècnic i l'equip no han oblidat el discurs conservador. L'objectiu principal és la permanència. Lluís Carrillo i Oriol Alsina també mantenen la frase que els ha acompanyat al llarg de tota la temporada: "a l'equip hi ha 25 futbolistes i cada setmana juga qui està en millors condicions o segons les característiques del rival". Alsina, després del partit de dissabte contra el Lugo, també va dir que "ara mateix podríem competir amb dos equips". A l'hora de la veritat, però, es pot comprovar que la millora ha arribat quan els jugadors incorporats aquest estiu i els que no havien debutat a Segona A s'han adaptat a les demandes del cos tècnic i a la categoria. Es dóna molta importància a l'entrega defensiva, però no es renuncia a l'atac, que sorgeix de la inspiració de Pitu i de les arribades per les bandes de Ríos Reina i Querol, aprofitant que Sergio León i Juanjo ja veuen la porteria més gran. "Ara sabem a què juguem, els futbolistes interpreten el que volem d'ells i podem fer mal de moltes maneres. Tots estan treballant meravellosament bé".
El cas és que dels 25 futbolistes de la plantilla blaugrana, només en poden jugar onze com a titulars. I ja fa setmanes que interpretar l'alineació en les prèvies dels partits és un exercici més senzill. Fins i tot, hi ha quatre jugadors (René, Masó, Jordi López i Querol) que han jugat des de bon principi els darrers vuit partits en què el club gironí s'ha mostrat invicte, sortint del 20è lloc (jornada 24) per posar-se en la 16a posició i escalar fins a la vuitena plaça. Tres futbolistes més (Ruymán, Pitu i Samu) només s'han perdut un d'aquests últims vuit duels.
Un onze titular interpretable
René s'ha fet un lloc sota els tres pals del Llagostera. Ha realitzat parades que han salvat més d'un punt, ha mantingut la porteria a zero en una desena de partits i ha deixat enrere la inseguretat que oferia a principi de curs. Al lateral dret ja és costum trobar-hi Jordi Masó, que s'entrega com qui més en una posició que cada vegada és més natural per a ell. Alcalá i Ruymán són els dos únics centrals -a l'espera del retorn dels lesionats Vallho i Jorge García- i ofereixen una elevada sensació de seguretat. Al lateral esquerre, Samu de los Reyes pot estar content del seu canvi d'aires d'aquest hivern, ja que li ha tret el lloc a Enric Pi.
Al doble pivot, Pitu no es cansa de repartir gols i segueix en un gran moment de forma mentre que Jordi López ha aprofitat les baixes en defensa per ser titular des de la derrota a Leganés. Contra el Racing, el capità estarà sancionat i Tito recuperarà la titularitat. A les bandes, Ríos Reina i Querol són clau per arribar a la línia de fons i Sergio León, Arturo, Imaz i Juanjo es reparteixen les dues posicions més capdavanteres.
