El Llagostera arriba a l'última jornada de Lliga com aquell globus que perd aire de mica en mica i que com a conseqüència va perdent alçada o, en el seu defecte, llocs a la classificació. Després d'una segona volta molt meritòria amb triomfs de prestigi com els que l'equip ha aconseguit al Sadar de Pamplona (0-1), a Palma (0-1) o a Santander (0-2), juntament amb l'empat del Benito Villamarín contra el totpoderós Betis (2-2), els gironins s'han desinflat de manera evident amb el pas de les jornades. La patacada que va encaixar fa tres partits a casa davant l'Albacete (2-3), a banda de posar el punt final a 15 jornades d'imbatibilitat, també va significar un cop anímic molt dur a les aspiracions de play-off per els homes de Carrillo, Alsina i Álvarez.

Aquell dia, el Llagostera va desaprofitar una ocasió històrica d'empatar a punts amb el sisè classificat, el Saragossa. Els aragonesos van caure al seu propi estadi, La Romareda (0-1 contra el Mirandés) però els llagosterencs no van aprofitar aquell regal. Una jornada després, l'ensopegada a l'estadi de Montilivi (1-0) tallava tota opció d'assaltar l'única plaça vacant per fer la promoció d'ascens a Primera Divisió.

La pitjor ratxa del curs

Amb la desfeta d'aquest últim cap de setmana a casa enfront el Mirandés (0-1), el Llagostera suma tres ensopegades consecutives. Anteriorment, els blaugrana van caure a Montilivi (1-0) i a casa contra l'Albacete (2-3). Aquests registres suposen la pitjor dinàmica de resultats d'un equip, el blaugrana, que en la primera volta, quan les coses no rutllaven com s'esperava, mai havia patit tres derrotes consecutives com passa actualment.

Una de les raons que expliquen aquesta frenada del Llagostera la va intentar justificar el tècnic Lluís Carrillo pocs minuts després de caure davant els burgalesos. L'entrenador barceloní sobretot es mostrava descontent de la segona meitat dels seus homes perquè va trobar a faltar l'arma més poderosa i una de les claus de la salvació. «La falta d'aquella intensitat que ens ha caracteritzat durant tota la temporada ha estat clau. No l'hem mostrat en tot el segon temps», va lamentar.

En més d'una ocasió, concretament en quatre al llarg de tota la temporada, el Llagostera sí que havia patit dues derrotes consecutives però immediatament després els gironins havien estat capaços de reaccionanr guanyant o com a mínim empatant el següent compromís. Ara, en canvi, després de la desfeta en el derbi davant el Girona a l'estadi de Montilivi, la reacció no s'ha arribat a produir i el Llagostera va repetir derrota contra el Mirandés.

Un altre mal vici

Una característica que definia l'estrena dels llagosterencs al començament de la Lliga i que semblava superada era l'enorme dificultat de l'equip a l'hora de fer gols. Un dèficit que durant un grapat de jornades el va situar com el conjunt menys realitzador de la categoria. Ara, quan el campionat arriba a la seva fi, el gol torna a aparèixer com l'assignatura pendent. Una assignatura que els jugadors volen aprovar aquest diumenge a l'estadi José Zorrilla de Valladolid per així acomiadar amb un bon regust de boca una temporada inoblidable.

Coincidint amb aquest fluix tram final de Lliga, la porteria visitant ha tornar a reduir-se a la mida d'una porteria d'hoquei per als futbolistes llagosterencs i en les darreres 9 jornades només han estat capaços de perforar-la en 5 ocasions. Uns números pràcticament idèntics als dels 9 primers partits amb Santi Castillejo a la banqueta. Amb el navarrès els gironins havien fet un gol menys (4).

Això sí, passi el que passi a Valladolid la nota de final de curs per al novell Llagostera en la temporada de la seva estrena ha de ser com a mínim de notable alt. L'excel·lent, com va afirmar el defensa asturià Jorge García, s'hauria obtingut en el cas de fer-se amb el bitllet pel play-off d'ascens. De totes maneres, que un poble de poc més de 8000 habitants i amb el pressupost més baix de la categoria anunciï que a manca de sis partits el seu objectiu és lluitar per pujar a Primera, és per treure's el barret.