«He tingut ofertes d'aquí i de l'estranger però és complicat que me'n vagi»

Sí, és clar que hi penses. Ens van faltar cinc punts, perquè el Saragossa ens ha superat per quatre i hi teniem l'average perdut. Hi hem estat molt a prop. El dia del Sabadell ens van fer el gol de l'empat en el descompte i ens van restar dos punts. I a Saragossa vam fallar un penal que, si hagués entrat i haguéssim guanyat, ens hauria donat dos punts més i el nostre rival n'hauria perdut un. Només amb aquestes dues petites coses ja hauríem fet el play-off. Però al final una lliga et dóna i et treu, i tot s'acaba equilibrant. També vam guanyar a Ponferrada en l'última acció del partit i jugant amb 10.

S'ha penedit gaires vegades d'haver reservat jugadors per al derbi el dia de l'Albacete?

La gent parla sense conèixer què passa dins del vestidor. Aquell dia estàvem molt condicionats. Veníem de jugar a Ponferrada a les 4 de la tarda, amb moltíssima calor, i amb un desgast brutal perquè a més a més vam jugar amb un home menys a la segona part. Contra l'Albacete teníem tres jugadors sancionats (Tito, Querol i Aimar) i molts d'altres tocats, a part de cinc o sis advertits de sanció. Per què vam reservar Pitu? Perquè tenia una fissura a la costella. A la segona part va sortir infiltrat perquè vam optar per arriscar en veure que podíem remuntar el 0-2. També va jugar condicionat contra el Girona per aquest motiu. Ríos Reina es va acabar trencant i en Samu el metge ens va prohibir que jugués perquè tenia una lesió al genoll que s'hauria pogut agreujar. Mai vam reservar jugadors. Vam arriscar a la segona part per intentar guanyar ja que per nosaltres cada punt era or.

Ara que ja ha arribat al futbol professional, té representant?

No.

Aquest any ha demostrat que els seus plantejaments també són vàlids a Segona A. Algun club s'ha interessat per fitxar-lo?

La veritat és que sí. És normal. Quan hi ha uns resultats que t'avalen, despertes l'interès de diversos clubs. Però jo estic molt bé aquí i és complicat que me'n vagi. Hi havia coses interessants d'aquí i de l'estranger... però no ve al cas. M'han sortit ofertes d'Espanya i dues o tres de l'estranger, però m'estimo més no parlar-ne gaire, ni dir de quins països eren. Sempre he tingut ofertes als estius però aquesta vegada és la que l'hem feta més grossa, salvant el Llagostera, sense necessitat d'obtenir un ascens i la cosa s'ha disparat. Ara, l'èxit no només és meu, és de tot el nostre cos tècnic. Hem fet un salt de qualitat important amb la introducció de l'Òscar (Álvarez).

Diu que és difícil que marxi del Llagostera perquè aquest model no es pot exportar, només es pot aplicar aquí?

Cada lloc té les seves coses. Bones i dolentes. Però tranquil·lament podria anar a qualsevol club i, en funció del què hi hagués allà, desenvolupar la meva manera de treballar. Al final, no deixa de ser futbol. Jo faig de director esportiu i d'entrenador. A la majoria de clubs, hi ha una persona per a cada càrrec. Jo al Girona, com a director esportiu, també penso que vaig fer una bona feina. I la convivència amb l'entrenador, Pablo Machín, va ser gratificant. Amb el Llagostera hem pujat des de Regional fins a Segona A anant-nos adaptant cada vegada a les noves circumstàncies.

El partit que més ha gaudit aquest any és el de l'empat (2-2) al camp del Betis?

N'hi ha molts que m'han fet gaudir, però també als entrenaments. Al camp del Betis teníem un rival que havia guanyat nou dels últims deu partits i els hi va el Llagostera, s'avança, i quan ells s'han posat per davant, empatem i encara tenim opcions per guanyar. Hem guanyat als camps del Valladolid, l'Osasuna i el Mallorca; hem empatat a Saragossa... dels set primers classificats només hem perdut els dos partits de lliga contra el Girona. Amb els punts que vam fer nosaltres des que vam tornar a la banqueta hauríem quedat sisens.

Què li falta per poder dir sense embuts que la temporada que ve serà l'entrenador?

Em falta acabar el curs de tercer nivell i les pràctiques, que haig de mirar que vagin convalidades. Ha sigut un malson, perquè són moltes hores que perds de feina, però espero que el mes que ve tot estigui resolt. El segon nivell ja el tenia. Jo tinc la documentació necessària per entrenar a Primera divisió segons la Generalitat, el problema és que la Federació Espanyola no ho va acceptar i per això em falta el tercer nivell.

Lluís Carrillo deixa de ser el tècnic per aquesta seva voluntat de ser-ho vostè?

En Lluís sempre ha fet la feina de scouting amb en Cristo Avilés ( i l'ha fet molt bé). Cadascú agafa la seva posició natural. I si jo puc ser el primer entrenador, assumiré aquest càrrec. Si no pogués ser, el tècnic seria l'Òscar Álvarez.

Amb l'ampli cos tècnic que té, li feia falta al Llagostera fitxar Javi Salamero per a la direcció esportiva?

Sí. l'Òscar i jo cada vegada dediquem més temps als entrenaments i calia reforçar la secretaria tècnica. Jo seguiré també de director esportiu perquè m'agrada tenir-ho tot controlat i en Gerard Escoda i en Javi, coordinadament amb mi, s'ocuparan dels fitxatges. Escoda assumirà d'altres tasques de despatxos al club i Salamero també es farà càrrec de temes del futbol base. Volem donar-hi un impuls definitiu.

Per on passa aquest impuls del futbol base?

Volem millorar categories i tenir unes instal·lacions d'acord al què necessitem. Volem fer una ciutat esportiva i estem mirant on ens donen més facilitats per tirar-la endavant. Volem donar un servei als nanos de primer nivell, que ens convertirà en referents a la provincia de Girona. Per instal·lacions, per nivell d'entrenadors, per material... estem avançant molt. Segurament incorporarem una altre persona per reforçar el futbol base, en Jordi Gratacós, que ha fet una feina molt bona al Dnipro i havia estat abans al Barça. Seria un pas endavant en temes de formació i metodologia de treball. La ciutat esportiva, a nosaltres, ens agradaria fer-la a Llagostera però estem parlant amb diversos ajuntaments de la zona, entre Palamós i Girona. Necessitem que ens cedeixin uns terrenys i que la despesa de construcció sigui del Llagostera. Pensem en dos camps de gespa natural i un de futbol 7 de gespa artificial, per començar.

Es pot aguantar tot això amb 2.000 persones al camp?

El creixement en percentatge del Llagostera ha sigut, de llarg, el més gran de Segona. De 300 espectadors hem passat a 2.000 o més. Segurament a Llagostera ens hauríem quedat estancats. A la Costa Brava tenim un poder de creixement molt important. Si fem les coses bé, de mica en mica serem més grans. Evidentment ens agradaria tenir més públic. Em consta que cada vegada més gent se sent identificada en el nostre projecte. Hem estat molt bé a Palamós i també a Palafrugell, on ens hem entrenat. Estem agraïts.

Quants fitxatges faran aquest estiu?

Hi ha moltes variables possibles. Intentarem tenir una plantilla més curta que la d'aquest any, buscant ara cinc o sis reforços que ens permetin fer un salt de qualitat important. Potser tindrem algun jugador a prova, o fem una aposta amb algun futbolista jove. Estem molt contents amb la plantilla d'aquesta campanya. De l'onze més utilitzat, nou jugadors estan renovats i només hi faltarien potser Sergio León i Samu, que en principi tornen als seus clubs perquè estaven aquí cedits. La temporada que ve tornarem a començar des de baix de tot. Serem els últims en tot. Ara bé, ja hi ha una cosa que tenim guanyada. Els rivals diran que el Llagostera pot fer mal a qualsevol camp i ara els jugadors volen venir. L'any passat teníem moltes dificultats per fitxar jugadors per la part esportiva. No volien venir. Ara és el contrari. Els futbolistes saben que aquí viuran bé, que cobraran el dia 1, que se'ls traurà el màxim rendiment...i que l'equip serà competitiu.

Perea i Diego Rivas havien de marcar la diferència aquesta temporada però no ho han fet. La clau és no tornar a fallar a l'hora de fitxar els jugadors que han de marcar el salt de qualitat?

Hem tingut una plantilla amb més encerts que fracassos. Diego Rivas va jugar molt la primera part de la lliga. És un jugador amb experiència i ens va aportar molt, tot i que al final Pitu, Tito o Jordi López li van prendre el lloc. Perea és un dels millors jugadors que he tingut. No ha tingut sort per culpa de les tres lesions que ha patit. Vam parlar-ho i era difícil que seguís perquè la nostra forma de jugar no se li acaba d'adaptar. Nosaltres som un equip que treballa més l'agressivitat i el sacrifici que la qualitat individual. Serà un jugador important no només a Segona, sinó a Primera.

Ja ha trucat al seu amic Pablo Machín per donar-li ànims després de les dues patacades que ha viscut el Girona en només una setmana?

Sí, hi he parlat. A Machín se l'ha de felicitar. Ha fet una temporada espectacular, la millor de la història del Girona. Ha sigut brutal. Al final, un gol del Lugo els va privar de l'ascens. El més just hauria estat que haguessin pujat el Girona i l'Sporting. El play-off és un altre món. Si mirem el partit de Saragossa, la diferència de resultat la marquen els porters d'un i altre equip. El 0-3 no va ser del tot real. A la tornada qui va tenir l'efectivitat total va ser el Saragossa. Pujar a través de la promoció és, sempre, molt complicat. Machín és valent i ambiciós. Ja ha esborrat el que ha passat. És un guanyador nat i ja pensa a repetir-ho l'any que ve.

La magnífica temporada del Girona ha eclipsat la bona campanya del Llagostera?

Crec que sí, però ho entenc. És lògic. El Girona és l'equip gran de la província. El Llagostera acaba d'arribar i té una massa social més petita. Els mitjans de comunicació ens han donat tot l'any molt de mèrit. El Girona ho ha fet tan i tan bé que ens ha restat una mica el protagonisme. És com el Barça. Haver guanyat la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions segur que també ha tret espai al Girona en els mitjans catalans. El mèrit del Girona ha sigut excepcional.