Nuha Marong havia substituït Salva Chamorro a la recta final de la segona part. El Llagostera tenia empatada l'eliminatòria contra el Nàstic (2-1) i la resolució de qui havia de pujar a Segona A s'encaminava cap a la pròrroga. Just començar el temps extra, el davanter d'origen gambià, pocs dies després d'haver fet 21 anys, s'erigia com a heroi enviant al fons de la porteria de Reina una precisa centrada de Pi per la banda esquerra. Era el 3-1, que duia els blaugranes, l'equip d'un poble de 8.000 habitants, al futbol professional per seguir eixamplant el seu llarg historial d'èxits. Va ser un dia llarg, d'emocions fortes. Avui en fa un any.
El mateix 21 de juny de l'any passat molts ja consideraven que la Lliga Adelante de la següent temporada només hauria d'adjudicar tres posicions de descens. Una, determinats analistes ja la donaven al Llagostera. Després d'un mal inici amb Santi Castillejo, el retorn d'Oriol Alsina i Lluís Carrillo a la banqueta va revifar l'equip, fins al punt que comptant els seus 33 partits, els blaugranes haurien sigut sisens... classificant-se per al play-off. Però això ja són figues d'un altre paner.
Nuha ha jugat cedit aquest curs al Sant Andreu, amb qui ha acabat baixant a Tercera. No ha sigut el seu millor any. "Ha estat complicat, viure a Barcelona, una ciutat nova, vaig tenir una lesió a la clavícula, els resultats no han acompanyat...", confessa el davanter. D'entrada el seu futur és una incògnita. Segueix sent jugador del Llagostera però quan el van cedir al Sant Andreu l'acord era per dos anys. El descens a Tercera ha deixat el club del Narcís Sala en una situació de desgovern i ben poques coses se saben de quina planificació faran per a l'any que ve. "De moment haurem d'esperar", diu Oriol Alsina, que també té sobre la taula aclarir el futur d'un altre jugador cedit aquest any, Robert Simon, que ha militat a l'Olot.
El Llagostera-Nàstic va ser un partit marcat per la tensió. L'eliminatòria ja s'havia escalfat després del 2-1 de l'anada i va seguir creixent la tensió durant la setmana per la voluntat de l'equip tarragoní de dur milers de seguidors a Llagostera, amb entrada o sense, creant-hi una fan-zone. Al final no van tenir permís i es van haver de conformar amb un paquet reduït de localitats, cosa lògica tenint en compte que al Municipal no s'hi podien posar més de 2.500 persones per la seva peculiaritat.
Els blaugranes havien sigut campions del grup III de Segona B i això els va permetre jugar l'eliminatòria directa. Van caure contra el Ràcing per un autogol de Sellarés al Sardinero a dos minuts per acabar el partit de tornada. En la repesca, el primer rival va ser l'Avilés de Josu Uribe. El 2-0 de l'anada va ser un cop gairebé definitiu però Alsina va saber motivar els seus jugadors per capgirar l'eliminatòria (3-0) al Municipal, amb un golàs d'antologia de Pitu des del seu camp com a traca final.
L'últim obstacle que s'havia de superar era el Nàstic. A Tarragona el Llagostera es va avançar 0-1 amb un gol de Sellarés, però els locals van capgirar el marcador. El 2-1 ho deixava tot a l'aire. A Llagostera l'equip d'Alsina i Carrillo va sortir amb una marxa més i abans del descans dominava per 2-0 gràcies als gols d'Eloy Gila i Jordi López. A més el Nàstic jugava amb 10 per l'expulsió de Xisco Campos en una jugada que va acabar amb un penal fallat per Pi.
Els blaugranes ho tenien de cares però els quedava encara més d'una hora de patiment. A la represa un penal innocent de Vallho va posar els de Tarragona a l'eliminatòria (2-1) i el duel se'n va anar a la pròrroga. Amb una tensió extrema a les grades, finalment Nuha va aparèixer per rematar el gol més transcendent de la història del club del Gironès i enfonsar en la depressió un Nàstic que no s'ha pogut refer fins a l'ascens d'aquest curs. L'any que ve hi haurà un Llagostera-Nàstic a Segona A. El morbo està servit.
