Diumenge passat, un cop finalitzat el primer amistós de pretemporada del Llagostera, un dels jugadors més feliços en acabar el partit davant l'Hospitalet era el jove Marc Carrillo, de 17 anys. Marxava del Josep Pla i Arbonés de Palafrugell acompanyat del seu pare i scouter del Llagostera, Lluís Carrillo, sens dubte, la persona que més el coneix i qui millor el pot aconsellar. Carrillo va jugar la segona meitat de l'amistós i l'experiència de debutar en un equip professional el va deixar més que satisfet.

Quin ha estat el seu camí fins arribar a debutar amb el primer equip del Llagostera?

Vaig començar jugant a Tossa des de ben petit i al cap de dos anys vaig fitxar pel Girona de benjamins, després al Sàbat i des d'aleví de segon any i fins ara al Llagostera, on ja fa set anys que hi sóc.

Va complir un somni?

I tant! Perquè quan vaig acabar la temporada pensava que ja estava.?Quan em va trucar l'Oriol vaig sentir una alegria immensa, perquè no m'ho creia.

Com és un vestidor de 2a A?

La impressió que pot fer des de fora és que siguin una mica xulos però res d'això.?Són molt bona gent i m'han acollit amb els braços oberts des del primer dia. Estic encantat i agraït perquè m'han tractat com un més.

Les sensacions del debut com les va viure?

Molt bé, però la veritat és que vaig estar molt nerviós tot el dia esperant l'hora del debut des de que vam començar l'stage. Un cop vaig tocar la primera pilota els nervis van desaparèixer i vaig jugar com si ho fes al meu equip.

Com és com a futbolista?

Em caracteritzo per ser un jugador ràpid, poderós en joc aeri i fort en el xoc. Amb la pilota als peus m'agrada jugar fàcil i no complicar-me la vida per no perjudicar l'equip.

Els consells del seu pare el dia del debut són vitals, oi?

Sí, sens dubte. El meu pare m'ha ajudat molt. Quan anàvem al camp ja em deia que estigués tranquil, que res de nervis. Que jugués com jo sabia. L'experiència d'ell sempre és una gran ajuda.

Tenir el pare dins l'organigrama tècnic és una pressió afegida per a vostè?

Un dels consells que em dóna és que actuï com si ell no hi fos. Però, esclar, sí que hi ha una mica de pressió perquè sempre veus el teu pare allà i saps que després et dirà això ho has fet bé i allò altre no.

Què li sembla l'oportunitat que ofereix el Llagostera perquè els joves puguin demostrar la seva vàlua al primer equip?

Veure que jugadors de la meva edat i del filial puguin estar jugant amb tot un Segona A és un premi i una motivació extra per seguir treballant amb l'objectiu de fer pujar el futbol base del Llagostera a categories més altes.

Per créixer com a futbolista el més lògic és acceptar una cessió a un Segona B o Tercera?

Encara em queden dos anys més de juvenil i sí que és veritat que quedar-me aquí és gairebé impossible, però jo seguiré treballant. Si decideixen cedir-me a un Segona B o Tercera per mi encantat ja que del que es tracta ara és d'acumular experiència per tornar al Llagostera en un futur.

Què li sembla que el Llagostera hagi arribat fins a la Segona A?

Una bestiesa! Vaig seguir el Llagostera des de l'ascens a 1a Catalana, que va ser quan va entrar el meu pare. Em pensava que arribant a 2a B ja havíem tocat sostre però aquest club no para de pujar categories i ningú sap on arribarà, qui sap si d'aquí uns anys és a Primera lluitant entre els grans.