A mitjans dels anys vuitanta, un jove Lluís Milla es va convertir en el primer exponent del migcampista de toc curt amb què Johan Cruyff va fonamentar el canvi de filosofia futbolística al Barça. Guardiola i Xavi han acabat passant a la història protagonitzant moltes més pàgines que Milla, però l'ara tècnic del Lugo sempre tindrà el mèrit de ser el primer. Una de les potes d'un futbol que, amb el pas del temps, acabaria imposant-se gràcies als èxits del Barça i de la selecció espanyola. Un futbol que, salvant les enormes distàncies, va intentar que aparegués ahir a l'Anxo Carro encara que Caballero no sigui Romario ni Ferrerio Laudrup.

Amb toc constant de pilota, però sense genialitat, el Lugo no va poder doblegar el Llagostera, que hauria marxat amb un punt de terres gallegues de no haver estat per la jugada menys cruyffista de les que ahir va intentar el Lugo: pilota llarga del porter en temps de descompte, refús llarg de la defensa i Abel Molinero l'empalma al fons de la xarxa des de fora l'àrea. Sense futbol, però terriblement dolorós per al Llagostera.

Fins a l'obús de Molinero, ni en un costat ni a l'altre va aparèixer cap jugador amb capacitat per desequilibrar. La granota de treball semblava que li serviria al Llagostera per començar a guarir la ferida de la derrota en el debut contra l'Osasuna. Els gironins ja es veien marxant amb la sensació d'haver fet un pas endavant respecte al dia de l'Osasuna i amb un punt a la butxaca. Al final, però, com explicava l'ahir capità Tito Ortiz, només el van enfilar el camí de tornada "amb millor regust de boca que conta l'Osasauna". El punt, però, es va quedar a Galicía i després de les dues primeres jornades de Lliga el Llagostera té a zero el comptador de punts i de gols.

Dos equips que coneixen bé l'ofici, que estan ben plantats sobre el camp i que, a sobre, tenen com a principal objectiu no encaixar cap gol sempre es colpejaran poc. Sobretot si cap jugador o detall concret pot aportar el punt de desequilibri. Un factor desllorigador que podria haver capgirat el guió va ser una caiguda dins l'àrea rival de Juanjo només de començar. Però el Llagostera no imposa prou perquè li xiulin un penal poc clar en el minut 5 jugant fora de casa. Amb tres canvis respecte a l'equip titular que va caure en el debut contra l'Osasuna -Masó, Emilio i Juanjo van entrar per Aimar, Pitu i Benja- Oriol Alsina va aconseguir desterrar les errades. Però tampoc va poder crear gaire res més que les pilotes que pesca aquesta petita i incansable mosca collonera que és Chumbi per a les defenses rivals.

A l'altre costat Caballero no va ser ahir aquell jugador determinant que ara fa dos mesos i mig va impedir l'ascens del Girona a Primera Divisió amb agònic gol a Montilivi que encara provoca malsons a més d'un. Chus Herrero i Escassi van plantar cara més que correctament a l'argentí que, això sí, va ell mateix el que malmetre la millor oportunitat dels locals a la primera meitat quan va enviar massa alta la seva rematada després d'una bona centrada d'Iriome des de la dreta. La correció de Chus Herrero i Escassi va ser la tònica general de l'equip i, molt ben plantat sobre el camp, el Llagostera va impedir que l'alternança de joc de toc amb el més directe al cap de Caballero obtingués cap premi. Les accions de Ferrerio per la banda esquerra acabaven amb poc més que foc d'encenalls, però, en canvi els gironins tampoc van trobar mai aquell espurna d'imaginació que li permetés fer mal de veritat a davant.

A Alsina el punt ja va li semblava un bon botí i, forçat per les lesions de Chus Herrero i d'Emilio, els canvis van ser peça per peça. Tot i la lògica empenta final del Lugo, el partit estava encaminat cap a l'empat sense gols. Però, i en una jugada on la banqueta local havia reclamat protesta un córner previ, va arribar el refús llarg del Llagostera i el brutal encert d'Abel Molinero empalmant la pilota a gol des de fora l'àrea. Era el minut 93, i ja no hi havia res més a fer.