Ia la tercera va anar la vençuda. Gols i victòria. Tres punts al sac per enfortir l'autoestima d'un Llagostera que havia començat la lliga perdent els dos primers partits i que ahir, desfent-se d'un Alabès que arribava a Palamós com un dels gallets d'aquest inici de campionat, va espolsar-se fantasmes, que ja li convenia. Els blaugranes van saber aprofitar la primera ocasió que van tenir (un penal que va provocar l'expulsió del visitant Carpio) per avançar-se, i ja en la segona part, van sentenciar quan els bascos s'havien quedat amb 9. El doble enfrontament amb l'Albacete, Copa i Lliga, es veurà ara amb una altra cara perquè aquest Llagostera ja torna a marcar. I a guanyar.
Petits detalls. A la Lliga Adelante sempre apareixen els petits detalls per acabar marcant les (grans) diferències. Corria la mitja hora de joc i el partit estava anestesiat. No passava res. I de cop tot es va precipitar. Un remat de Pitu dins l'àrea després d'una precisa centrada de Ríos per la dreta va ser rebutjada per Carpio sota els pals. Mans. Penal i expulsió. Va ser el mateix migcampista saltenc qui, amb elegància, va enviar la pilota a l'escaire per no desaprofitar l'avinentesa. L'1-0 posava una mica de llum en un túnel fosc. Per entrega, com sol prometre Oriol Alsina, no quedava. Ara bé, fins aquell moment, l'encert havia brillat per la seva absència i els locals únicament havien generat una mica de perill en accions de Chumbi i Juanjo. Amb superioritat numèrica, els gironins no van patir excessivament fins al descans. Només un petit detall ho hauria pogut esguerrar, però per sort, l'obús de Kiko Femenía en l'última acció del primer temps, des de fora l'àrea, no es va convertir en l'1-1 perquè ho va evitar el travesser.
Detalls, petits, i alhora grans, i decisius. Arrenca la segona part amb el Llagostera guanyant per la mínima i un home més sobre la gespa. Manu comet falta per unes mans innecessàries a pocs metres de la frontal de l'àrea. És la segona groga i també és expulsat. L'Alabès es queda amb 9 amb pràcticament tota la segona part per endavant. Els bascos, un equip a tenir molt en compte aquesta temporada, que arribava a Palamós després de dos triomfs seguits, quedaven pràcticament fora del partit. El Llagostera es començava a agradar i homes com Querol i Juanjo exigien un Pacheco que fins aleshores, més o menys com René, havia sigut un espectador més. Fins que un detall de qualitat del davanter càntabre, picant la pilota per sobre la sortida del porter al minut 63, portava definitivament la tranquil·litat. La primera victòria no es podia escapar i per davant quedava mitja hora per gaudir. Que al futbol no només s'hi va a patir.
Amb 2-0 i contra 9, per molta èpica que hi volguessin buscar els visitants, el partit s'havia acabat. Bordalás, a la banda, ja s'havia tret l'americana i les seves protestes eren una manera d'animar els aficionats de tribuna. Oriol Alsina va donar entrada a Imaz i va semblar que els locals volien prémer el gas a fons per buscar algun gol més. Poc després també va debutar Giva, que acabaria sent protagonista en l'afegit definint una contra per sota les cames del porter de l'Alabès i situant el definitiu 3-0 al marcador. D'aquesta recta final poca cosa més hi ha a destacar, a banda d'una clara ocasió d'Imaz errada pel bàndol local, i d'una que va tenir Toquero, encara amb el 2-0 al marcador, que hauria pogut posar una mica -i molt mica- d'emoció al duel.
Tots aquests detalls van ser el que va acabar marcant un partit que havia arrencat prou distret, sense que això tingués continuïtat. Pel bàndol local, Samu, que va haver de ser rellevat al descans per Aimar després de lesionar-se al final de la primera part, era qui generava més perill per les bandes; pels visitants, Kiko Femenía i Juli, sense oblidar Toquero. Més pel nom que pel seu futbol. Ocasions clares no n'hi havia, però la pilota anava d'una àrea a l'altra. Aquesta petita rauxa va durar deu minuts. A partir del quart d'hora el Llagostera i l'Alabès només van aparèixer en petites espurnes individuals. Era clarament un partit de zero a zero fins que un petit detall, el penal per mans de Carpio i la seva expulsió, van canviar el decorat i el Llagostera ho va saber aprofitar llegint el partit millor que ningú. Per als blaugranes, eufòria; per als visitants, la culpa va ser de l'àrbitre. Era l'excusa més fàcil.
