No sé si a la targeta de presentació de Pablo Machín hi diu ENTRENADOR (així, amb majúscules) però ben bé hi podria dir humil, proper, planer, senzill. Un dels entrenaments improvisats a Vilablareix la setmana passada va provocar que el seu equip coincidís amb un campus de futbol amb la Girona Soccer School a la mateixa hora i al mateix camp. Lluny d'arribar i entrenar sense haver de complir amb cap protocol de cortesia, es va apropar als qui dirigien l'entrenament i els va demanar permís, argumentant que hi estarien poca estona i que amb un racó del camp en faria prou. Va tenir temps per animar els nens i incitar a fer-se tots plegats una foto de record davant l'atònita mirada d'uns petits que encara es freguen els ulls. Una mostra més del perquè guanya partits. Del perquè té èxit i del perquè es mereix el millor.

Quan sento parlar entrenadors dient que en futbol està tot inventat o que ningú els ensenya res, recordo gestos com aquests i sempre arribo a la conclusió que la ignorància es infinita, la supèrbia no té recorregut i que hi ha cegueses incurables. A tots aquests els recomanaria un tractament: que copiïn. Si no pots ser bo copia els millors. No hi ha ?pitjor enemic per a un equip que ser un tonto motivat. Hi ha cursos d'entrenadors en què no et fan classes d'humilitat, és cert, però quan els resultats positius són directament proporcionals als bons comportaments personals, potser que ens rumiem què, com, quan i amb qui defensem els nostres colors i interessos.

Si José Bordalàs, actual entrenador de l'Alabès, en comptes de plorar a les rodes de premsa, incitar al seu president a reclamar al comitè d'àrbitres i provocar cada partit els jugadors contraris, es dediqués a imitar actituds dels senyors entrenadors de la categoria, potser no en tindria més d'amics però de ben segur que guanyaria més partits.