Feia dies que anava darrere de rebre aquest missatge i per fi divendres 11 de setembre em va arribar. És de la plataforma «Guanyarem!» instant a esportistes d'elit a sumar esforços fent un gest amb el dit per les xarxes socials en pro dels interessos de l'esport català, argumentant la col·lectivitat de l'esport i la voluntat de millorar l'esport base. Al missatge s'hi anomenen diferents esportistes, entrenadors i directius que ja han donat el seu suport a aquesta iniciativa, més de cinc-cents en concret i, lògicament, si ets català i esportista no volen que et quedis fora de la campanya amb un «passa'm la teva foto» per publicar-la posteriorment.
No és nou que s'utilitzi el món de l'esport per fer política. A la història, des de Nelson Mandela amb la selecció de rugbi de Sud-àfrica; els jocs olímpics de Berlín al 1936, on Hitler volia que es recordés pel triomf de la raça ària i que l'atleta negre Owens va boicotejar amb quatre ors, i també quan els esportistes de la Rússia soviètica es jugaven amb la seva vida els resultats esportius.
A l'escrit queda clar, reiteradament, que l'àmbit d'influència de la plataforma és merament esportiu i en cap cas polític. Tot i així tampoc passaria res per anar amb la cara descoberta i dir que, evidentment, l'esport és el mitjà per fer arribar un sentiment independentista al conjunt de la població. Que com a conseqüència de l'estira-i-arronsa polític, els equips de base han sofert una bona retallada en matèria de subvencions. Que gràcies a l'apologia de la «una, grande y libre» als nostres esportistes els xiulen fora de Catalunya i, el que és pitjor, no tenen la ?llibertat per expressar-se. Quina por hi ha a dir obertament que «Guanyarem!» està en sintonia amb l'ANC i "mnium Cultural?
Si els que es vol és promoure amb aquesta mena d'iniciatives les selecions catalanes i un Comitè Olímpic Català ?s'agraeix que no ens moguem en l'ambigüitat i deixem clar de quin pal anem, pel bé de l'esport. Per ara, els únics que donen la cara, i tot somrients, són els esportistes. Que aquests sí que es mullen.
Qui promou el gest potser va sent hora que també ho faci atès que en aquest cas, i de bon tros, el fi justifica els mitjans.
