L'art de fer-ho passar bé. El Llagostera també sap agradar-se i fer-se agradar. I ahir ho va tornar a demostrar aconseguint una victòria de prestigi contra l'Elx per esvair tots els dubtes si és que algú encara podia tenir-ne. I és que amb només sis jornades disputades -amb la d'ahir set- i sobretot coneixent Oriol Alsina, era evident que tot i trobar-se en zona de descens, no hi havia arguments, ni motius per posar-se nerviós. Era obvi que la reacció tard o d'hora acabaria arribant com finalment així ha acabat passant. O almenys això sembla.

Tocava fer bo el valuós empat de la setmana passada contra el Girona a Montilivi (2-2). I el Llagostera ho va fer. Va sortir per feina. En un tres i no res, els de la Costa Brava ja havien deixat el partit molt ben encaminat. Ahir el Llagostera no només va ensenyar l'art d'agradar-se. També va mostrar l'art de golejar. Fins a quatre gols va marcar l'equip d'Oriol Alsina, i ho va fer davant de tot un Elx. Des de la seva estrena a la Segona Divisió A, el Llagostera mai havia aconseguit fer quatre gols davant la seva afició.

El treball ben fet comença a donar els seus fruits. El primer gol no es va fer esperar. Amb només set minuts de joc, Juanto Ortuño va obrir la llauna. Abans ja ho havien provat sense sort Jesús Imaz i Giva. Tot plegat feia pensar que la segona victòria de la temporada a la Lliga, aquest cop sí, seria una realitat. Com així va ser. Els blaugrana anaven a una velocitat més, i això va tenir la seva recompensa. Al minut 18, Jesús Imaz va aprofitar un rebuig per fer el 0-2. El Llagostera portava el pes del partit, fent mal, creant moltes ocasions de gol i amb molta mobilitat i possessió de la pilota. En el minut 21, Jorge va haver de ser assistit per un fort cop. Ni això, ni la tímida reacció de l'Elx van poder aturar a un Llagostera molt valent que en el 28' ho va tornar a provar. A partir d'aquí, l'Elx va despertar, però sense trobar-se amb el gol. Així es va arribar al descans. El triomf era una mica més a prop. No era un fet, però gairebé.

Quin seria el guió de la segona part era un misteri. A la mitja part la pregunta a formular-se era clara. Seria el Llagostera capaç de seguir amb la mateixa intensitat que els primers 45 minuts? Oriol Alsina, i els seus es van encarregar de donar la resposta. La contesta va ser clara. De nou, domini absolut del Llagostera. Bona mostra d'això, el fet que va continuar perforant la porteria visitant amb dos gols més. No obstant, és cert, que l'Elx va millorar considerablament. En el 60', Masó va treure una pilota de sobre la línia de gol, en una doble ocasió de l'Elx, primer d'Héctor i a continuació de Sergio León. Abans, 57', Mandi ho va provar amb un fort xut que va acabar sortint desviat. Tocava enllestir la feina, i és que un gol visitant podia fer entrar en una dinàmica de nerviosisme gens recomananable.

L'equip volia celebrar l'estrena de la nova gespa amb una victòria. I ho va fer. Quan menys ho provava el Llagostera, el brasiler Giva va enviar l'esfèrica al fons de la xarxa amb una rematada de cap, després d'una gran jugada d'Ortuño i Imaz (62'). La recompensa a la feina ben feta ja era només qüestió de paciència. La victòria ja difícilment s'escaparia, però tot i així l'Elx ho seguiria provant. Sergio León ho va intentar amb un lliure indirecte que va acabar a la barrera. Poc després era el sol qui feia acte de presència. Un clar símptoma que la tarda seria rodona. En el 76' Nikos Vergos va fer el gol de l'honor. Abans d'acabar, Benja Martínez posava la cirereta amb el 4-1, aprofitant una pilota dividida per superar el porter il·licità. Amb el triomf d'ahir, el Llagostera ja suma set punts, i aconsegueix sortir de la zona de descens.