Un somni fet realitat que feia molt temps que perseguia. El porter argentí del Llagostera, Nico Ratti, va viure en qüestió de quatre dies intenses emocions, sensacions i vivències que li han servit per demostrar a la gent del futbol i a si mateix que pot ser titular al Llagostera i discutir la titularitat a René i Moragón. Necessitava un parell de partits així. Dijous passat Oriol Alsina li donava l'oportunitat de debutar a la Copa del Rei a La Romareda. La seva actuació davant el Saragossar va resultar determinant perquè els gironins es classifiquessin per als setzens de final que disputaran contra el Deportivo de la Corunya. Tant van convèncer Alsina les intervencions del jove porter nascut a Mendoza fa 22 anys que diumenge Ratti va repetir titularitat davant el Valladolid.
El manacorí José Moragón havia ocupat la porteria llagosterenca després de la lesió de l'insubstituïble René Román a Albacete a la quarta jornada i Ratti va haver de veure des de la banqueta els quatre següents partits de Lliga. Alsina ja havia anunciat que Ratti disposaria d'oportunitats i davant el Saragossa a la Copa i Valladolid a la Lliga. El porter va demostrar que tot i la llarga absència sense jugar i la inexperiència en grans cites per viure a l'ombra de René, té maneres, qualitat i aptituds per defensar els tres pals de la porteria llagosterenca.
La vida li ha canviat de dalt a baix, a Nico Ratti. D'acaparar poc o nul protagonisme per la forta competència existent amb dos porters de la talla de René i Moragón, en qüestió de quatre dies, dues oportunitats l'han situat com un dels homes de moda al Llagostera. Ratti, modest i coneixedor que els dos partits davant el Saragossa i Valladolid són dos petits passos d'un llarg camí, aposta per seguir treballant fort i posar les coses difícils a Alsina. El doble debut, primer a la Copa i tres dies després a la Lliga, sens dubte han dibuixat un escenari ideal per a Ratti. Personalment admet que està vivint aquests moments «de peus a terra i aprofitant al màxim l'oportunitat».
Ratti desconeix si seguirà ocupant la titularitat el proper dissabte a l'estadi Santo Domingo davant l'Alcorcón. «Això ja no depèn de mi. Si aposten per mi treballaré molt i amb la màxima il·lusió». El partit perfecte per a Ratti i per a tot porter que debuta és deixar la porteria a zero quelcom que no ha succeït ni a la Romareda (1-2), ni diumenge davant el Valladolid (1-3). L'argentí reconeix que «l'acció del gol en pròpia porta va ser una llàstima però cal seguir treballant i l'important va ser que vam guanyar i que les sensacions són bones».
L'ajuda dels companys
A la plantilla hi ha companys experimentats a prop de la porteria com els defenses Masó, Fran Cruz, Jorge García, Aimar, Chus Herrero o De los Reyes que tant el dia de la Romareda o davant el Valladolid l'han ajudat molt a l'hora de preparar els dos debuts. El jove porter del agraeix les mostres de suport i explica quins consells li van donar des del vestidor en les hores prèvies. «Els companys confien en mi i m'han dit que estigui tranquil, que jugui com sé fer-ho. Amb el seu suport m'he sentit segur i tranquil». Ratti revela que no sabia que seria titular davant el Valladolid fins poques hores abans del duel. «El míster va decidir que fos jo aquesta vegada però quan li ha tocat a Moragón ho ha fet molt bé. Estem tots dos preparats per quan ens toqui». Després de tanta inactivitat, Ratti, va explicar que havia viscut el debut tan a la Copa com a la Lliga «amb tranquil·litat perquè ho he afrontat com si fos un entrenament més i les sensacions han sigut molt positives».
Passat i futur
Ratti va començar a jugar de porter als tres anys i va començar a jugar a futbol a les categories inferiors del Club Huracán de San Rafael (Argentina). Després de tastar l'elit confessa que «hom sempre aspira a jugar al futbol professional i arribar a Segona A o Primera. Això és el somni de tot futbolista. Jo ara visc aquests moments amb la màxima il·lusió. De terra perquè sé que haig de millorar moltes coses per poder progressar encara més». Ratti no es considera el titular perquè respecta molt les qualitats i experiència de Moragón. Tot i això, assegura que està «preparat per quan l'Oriol em necessiti perquè la meva filosofia és la de no abaixar mai els braços». De la importància dels tres punts contra el Valladolid que permeten sortir del descens, Ratti comenta que «en pocs dies tot ha canviat i ara ho veiem amb uns altres ulls». Ratti aposta «per seguir fent passos endavant i aprofitar la bona inèrcia a Alcorcón».
