Un tigre de bengala té un percentatge d'efectivitat quan surt de caça d'un 10 per cent. És a dir, que sap que un de cada deu atacs a la seva presa té èxit. És per això que, totes i cadascuna de les seves accions, les ha de fer amb el màxim de tensió, agressivitat, concentració i contundència perquè no sap quan podrà doblegar la seva víctima. D'un altra manera és conscient que moriria de gana i no es pot permetre cap badada, cap dubte, cap inseguretat. Guanyar fora de casa a la Lliga Adelante no és gens fàcil, més aviat tot el contrari. Tothom pateix per fer-ho. Però és del tot cert que una manca d'actitud, per petita que sigui, et condemna irremediablement cap a una derrota. No dubto que tothom surt a competir al màxim, que és inconscient, que els partits no es busquen sinó que es troben però ara és moment d'entrenar la mirada del tigre. La de sobreviure, la d'ells o nosaltres, la d'odi fins i tot. A Santo Domingo l'equip no va estar amb aquest punt d'agressivitat és cert. No es pot negar que el resultat és del tot merescut. Vàrem ser un equip desconegut i lluny del nostre nivell. Però alerta! Que a Llagostera quan passa això surt l'instint animal. I s'arronsa el nas, es mostren les dents i ?mos?seguem. No entenem de rivals, ni de dispositius tàctics, ni d'heroïcitats del passat. Hi ha un gen que et diu que guanyaràs perquè vols sobreviure i tens gana. No hi caben els despistats, els tímids o els insegurs. És una forma de viure. Una mena de mecanisme d'autoprotecció. Un repte. Diuen que hi ha mirades que maten. Doncs això, ara és moment per tirar d'ADN, compartir l'ansietat del que vols que passi, oblidar què hem fet i posar els cinc sentits en la propera, l'única i l'última.
