A Palamós és una altra història. Una història ben diferent. Perquè el Llagostera, el mateix que naufraga cada cop que s'allunya de la Costa Brava, funciona quan li toca jugar a casa. Treu l'empenta, la intensitat i la fam que necessita per anar sumant punts. Són els ingredients que ahir van permetre als d'Alsina guanyar quan més ho necessitaven. Un inici excel·lent, una primera part notable i un desenllaç trepidant i d'alt voltatge van dibuixar el seu enfrontament contra un més que correcte Numància. Un rival que, tot i sortir adormit, va donar guerra fins i tot quan va haver de jugar els últims 20 minuts amb un home menys. Al final, 2-1 gràcies als gols de Querol i Pitu, aquest últim des del punt de penal. Un marcador que talla la ratxa negativa de resultats, però que no permet que l'equip escapi del descens.
Oriol Alsina, possiblement, no deu ser un geni. Pissarrà en mà, potser li faltin arguments perquè la seva figura arribi a l'alçada dels grans noms com Guardiola, Ancelotti, Klopp o Allegri, per dir-ne uns quants. Però Alsina, si alguna cosa bona té, d'entre unes quantes, és la seva manera visceral de veure els partits. Parla clar i va a barraca. Sap que, per guanyar, s'ha d'anar a totes. Si es juga amb un 4-3-3, un 5-3-2 o un altre dibuix, això ja és secundari. Per això, cada divendres anima el seu Llagostera a deixar-se la pell. A ser intens, insistent, pesat. A no deixar de córrer ni un sol minut. I quan l'equip li fa cas, els resultats arriben. És així de clar. Si el Llagostera havia estat capaç de golejar rivals com el Valladolid (4-1), Alabès (3-0) i Elx (3-1), només hi havia una raó que ho explicava. L'equip havia seguit al peu de la lletra la seva recepta. Sortint fort i marcant aviat, la balança s'havia decantat al seu favor i així, tot és més fàcil. Recordava el tècnic aquests partits divendres, demanant, entre moltes coses, poder viure contra el Numància quelcom de similar.
Lluny d'oferir la tímida imatge que el Llagostera mostra cada dos per tres a domicili, on llueix ben pocs arguments per sumar, ahir, una vegada més, va fer del Palamós-Costa Brava la seva millor arma. A falta de tenir una afició que l'empenyi i que minimitzi el rival de torn, els blaugrana van exagerar les seves millors armes. Mossegar i anar a totes. I així, sense descans. Com un tro va sortir el Llagostera i ben aviat va arribar la recompensa. Amb Escassi i Chumbi a l'onze titular -tots dos s'havien recuperat a temps i Alsina no havia dubtat ni un moment en donar-los una oportunitat-, l'equip va collar el Numància a les primeres de canvi. En només dos minuts, Pitu ja va escalfar la cama esquerra. En una sortida a la desesperada de Biel Ribas, el porter titular dels sorians per la baixa de Munir, la pilota va quedar morta a una vintena de metres d'una porteria que havia quedat buita. Pitu no s'ho va pensar i es va inventar una vaselina que si bé va superar el balear, no va acabar al fons de la porteria perquè un defensa ho va evitar amb el cap.
El Numància, encara adormit, tot just es feia creus d'aquesta primera arribada que li va caure una segona. En aquesta, el Llagostera ja no va fallar. Ríos va lluitar la pilota com si i anés la vida, es va colar per banda esquerra fins inventar-se una genial centrada al segon pal. Allà no hi va arribar Juanjo, però sí Querol, que va rematar amb precisió al fons de la xarxa. Sis minuts i el primer que ja era al sac. El que havia reclamat Oriol Alsina s'havia produït: els seus havien sortit a mossegar i l'inici del dia del Valladolid, Alabès i Elx es calcava. Un bon símptoma. Això sí, encara quedava un món.
De cop, el 2-0 de Bilbao, el ja llunyà 6-1 a Alcorcón o el més recent 0-1 amb el Ponferradina, quedaven endreçats al calaix dels mals records. Al Numància, fins llavors adormit o potser sorprès per l'embranzida local, no li quedava cap més remei que despertar i això és el que va fer. De mica en mica però, els d'Arrasate es van treure la son de les orelles i van començar a rondar la porteria de René. L'andalús va aturar sense gaires problemes un xut de Nacho al minut 10, Vicente va rematar fora amb el cap al 12 i el mateix Vicente no arribava per ben poc a una centrada al 25. L'empenta del Llagostera havia baixat de revolucions, la balança s'havia anivellat, però els d'Alsina seguien ben vius i, a batzegades, buscaven ampliar l'avantatge sense acabar de recisar les seves jugades d'atac. Fins que van arribar un parell d'accions que van reactivar els locals.
La primera, al 26, quan Chumbi es va fabricar tot sol una jugada a l'àrea, va fer un barret per desfer-se del seu marcador i quan anava a rematar vas er escombrat. L'àrbitre ho va passar per alt quan el més fàcil hauria estat assenyalar penal. Uns minuts més tard i després de dues rematades perilloses d'Óscar Díaz que no van trobar porteria, la polèmica es va instal·lar de nou a l'àrea numantina. Querol enfilava cap a Biel Ribas i va caure a l'àrea. Piñeiro Crespo es tornava a fer el ronso, però l'assistent va assenyalar penal. Groga per a Juanma, quan tothom reclamava la vermella. El cas és que Pitu, amb la seva esquerra letal, no va fallar i va anotar el segon.
És cert que el marcador era immillorable i que el 2-0 arribava en el moment en el que més apretava el Numància. Però els visitants, lluny de llençar la tovallola, van mantenir intacta la seva insistència i abans del descans van gaudir d'una nova ocasió que René va frustrar amb una gran mà.
El pas pels vestidors no va canviar la tònica del matx. Ni pel Llagostera, que tot i gaudir l'avantatge volia rematar al contracop; ni pel Numància, que va reforçar el seu atac amb l'entrada d'Álex Alegría per mirar de retallar distàncies. Ben aviat ho va aconseguir i l'emoció es va disparar. Una passada interior la va collir Óscar Díaz, que es va colar a l'interior de l'àrea i va creuar la pilota lluny de l'abast de René. 2-1 i tot tornava a començar. Els d'Arrasate s'ho creien i als locals els entraven totes les pors. La victòria era tan necessària que deixar-la escapar seria quelcom massa greu. El Llagostera va anar perdent metres, però guanyant perillositat al contracop. Al davant, un rival llençat en tromba. Querol, omnipresent, va provocar l'expulsió de Juanma al minut 70, però ni així el duel es va calmar. Fins i tot amb 10, el Numància va generar perill i llavors va haver d'aparèixer René. Primer per aturar un xut sec de Natalio, i després per posar la cara a una rematada d'Óscar Díaz.
