Vaig tenir el plaer de viure i conviure amb l'afició del Nàstic una de les temporades més enriquidores de la meva vida esportiva. El que em fa sentir encara ara quan m'arribo a Tarragona i al Nou Estadi són vitamines difícils d'explicar. Poc temps, però molt intens, i sempre que el recordo em sento bé. És per això que em costa d'entendre que la campanya engegada des de l'entitat sigui una incitació a l'odi que recorda el 21 de juny del 2014 com una data de maltractament esportiu, que utilitza la «V de vendetta» com a signe de reclutament d'aficionats i es consideri, amb paraules del seu president, un partit d'alt risc. Ara per ara, els dos equips són allà on es mereixen i volien aquell mateix dia. Quina necessitat hi ha de remoure mals records? Val la pena fer manifestacions d'exaltació? Cal promoure el mal rotllo?
Per a la tranquil·litat de tots hi ha dos fets aquesta setmana que segur no canviaran. El primer és que els aficionats del Nàstic són exemplars i qualsevol apologia de violència la repel·len amb saber estar i un comportament excel·lent. El segon és que a Llagostera, jugadors i tècnics només parlen de la V quan ens referim a la Victòria. Tenim l'obligació, necessitat i l'únic pensament de la Victòria, sense anar més enllà de millorar els registres a camp contrari, ser mereixedors dels tres punts i sortir del descens. Si algú vol veure rancúnies mal curades, venjances subliminals o animadversions infundades que es prengui un ansiolític per no patir gaire. Mentrestant a gaudir d'un PARTIT DE FUTBOL on espero que guanyi el millor i que aquest sigui el Llagostera.
