No hi va haver ni de bon tros la bogeria de fa quatre anys contra el València al Municipal de Llagostera ni tampoc els 1.806 espectadors que es van acostar a Palamós per veure la visita d'un Primera Divisió com el Deportivo de la Corunya van ser de ben segur els que esperava el club gironí. Tot i això l'entrada a l'estadi Palamós-Costa Brava no va ser de les pitjors de la temporada i tan sols va ser superada per la de l'Osasuna i el Valladolid, en què s'havien superat els dos milers. Malgrat el ruixat inicial dels gallecs, que tot sigui dit el primer quart d'hora podrien haver sentenciat l'eliminatòria, el gol de Juanjo en la primera aproximació del Llagostera va animar i escalfar l'ambient a les graderies. Fins aleshores, eren el mig centenar de seguidors del Deportivo els que portaven la veu cantant en la gèlida nit palamosina. Arribats des de Barcelona i voltants, diverses penyes del conjunt gallec no van deixar escapar l'oportunitat de veure en directe el seu equip.

El resultat mantenia el caliu a la tribuna palamosina que xalava veient com el Llagostera dominava en el marcador a tot un Dépor. El somni era ben viu i ho seguiria sent malgrat l'empat de Fede Cartabia. L'expulsió de Luisinho tornava fer il·lusionar tant la parròquia com uns jugadors blaugrana que, tot i això començaven a notar el desgast físic. L'entrada de Pitu al camp era un avís que el Llagostera no se conformava amb l'empat. Era un dia històric i volia guanyar. El Deportivo no va notar la inferioritat numèrica i Oriol Riera, l'osonenc que estiuejava de petit a Palamós, va despertar del somni els llagosterencs. Va ser bonic veure durant una hora de joc l'1-0 al marcador. Amb la derrota, les opcions de mantenir viva la flama del somni a la tornada són mínimes.