Un partit de futbol es decideix al terreny de joc, però guanyar-lo o perdre'l depèn en bona part del que passa fora del camp. La primera responsabilitat sempre és a la banqueta, on aquest any Oriol Alsina encara no ha sabut, ni pogut, encertar amb la fórmula adequada per treure el millor rendiment d'un equip que tothom coincideix a destacar, és millor que el de la temporada passada. Debatre sobre si el tècnic ha de fer o no un pas al costat és absurd, sobretot quan en una entrevista en aquest mateix diari ell mateix va assegurar que seguirà sent l'entrenador fins a final de temporada. Passi el que passi. Cadascú tindrà la seva opinió, però no es pot discutir que com ell, no hi creu ningú.

El temps i els resultats diran si la decisió és encertada. Mentrestant, Alsina continua modificant la seva pissarra canviant de sistema, de futbolistes i fins i tot de forma de jugar. Després de 22 jornades la UE Llagostera-Costa Brava continua sense tenir un onze tipus. Quan es tracta de trobar una explicació, el primer argument sempre és futbolístic, però també les lesions estant sempre presents. Hi ha raons perquè sigui així? Fins ara el Llagostera ha patit 29 lesions, 15 de les quals han estat musculars, principalment en bessons, solis i isquiotibials. L'última, la del recent incorporat Álex Cruz. Deixant de banda casos poc freqüents com la fractura a la mà de Chumbi o el problema nerviós a la planta del peu que ara té fora de joc Chus Herrero, les 11 restants són per contusions, en molts casos en entrenaments. Emilio i Chumbi són els més afectats, i només Jorge, Fran Cruz, Ratti i Moragón s'han lliurat de passar per la infermeria. I que així segueixi. Cal dir que el número de baixes que han patit fins ara els gironins no són moltes més de les que han tingut altres equips, però sí que han afectat jugadors cridats a ser importants. René, Querol, Emilio o Chus Herrero per exemple. Les lesions formen part del futbol, i de la mateixa manera que no es "poden" evitar, tampoc són excusa. Únicament queda intentar reduir-les al màxim. Potser tingui a veure que la mitja d'edat de l'equip superi els 28anys.

El currículum de lesions de cada jugador, com es cuiden, la manera de jugar (directa i molt intensa), la planificació del treball físic, la delicada situació de la gespa del Pla i Arbonés on l'equip s'entrena habitualment, i perquè no, la pròpia pressió per la situació a la classificació. Ja se sap que el cap mana més que el cos. Al club treballen contra rellotge per ajustar la preparació a aquestes circumstàncies i millorar l'estat físic de la plantilla. Sense estudis científics que permetin trobar una solució, tots busquen una resposta que encara ningú ha estat capaç de trobar. La conclusió és, tal com apuntava Emilio en la prèvia del partit d'ahir, que el Llagostera haurà de treure aquesta situació endavant amb els jugadors que tingui disponibles. Pensar en els que no hi són és pensar en els punts que es podrien haver sumat.