Just o no, en el món de l'esport no sempre guanya qui fa més mèrits, sinó qui està més encertat. En el cas del futbol és qui més gols marca, i en això aquesta temporada la UE Llagostera-Costa Brava escasseja. El partit d'ahir n'és un exemple, i si no és a causa de l'angoixa pròpia de la situació límit que viu l'equip es fa difícil trobar una explicació a les ocasions que van desaprofitar els d'Alsina.

El tècnic pot estar orgullós de la bona imatge del seus davant del líder, encara que al final marxés de Vitòria amb una derrota. Una més. La setzena en 24 partits. Els gironins no guanyen des del passat 28 de novembre, quan van superar l'Osca en un partit en què no van jugar millor que ahir. La diferència és que aquell dia sí que van marcar. Han passat 72 dies i 13 partits (11 de lliga i 2 de Copa), i en aquest temps ni els canvis de sistema i jugadors, ni la mitja dotzena de fitxatges han resolt els problemes amb el gol.

Els mateixos que al límit de tancar-se el mercat de fitxatges van provocar la sortida del defensa amb més partits jugats per portar un cinquè davanter centre. Contra l'Alabès el Llagostera no mereixia perdre, i fins i tot tenen raons per queixar-se de l'actuació arbitral, especialment per la jugada en la que Toquero va donar el triomf als bascos. Pagar-ho amb els altres, però, només desfoga, i segurament els gironins han perdut més punts per culpa de la manca d'efectivitat de cara a porteria que per les errades dels àrbitres. Amb aquesta realitat seria fàcil incidir en la necessitat de tenir un futbolista com Sergio León, més veient els números de l'andalús a l'Elx, però en aquest cas no depèn d'un únic jugador. Mirant més enllà, la realitat és que jugant com va fer-ho a Mendizorrotza, no és atrevit assegurar que no estaria en aquesta situació: cuer a 8 punts de la salvació. A punt de complir-se dos terços de la competició, la setmana que ve arriba l'Albacete, un rival directe per la permanència que pot marcar-li un gol gairebé definitiu.