El retorn de Ruymán allà on va començar el seu calvari

El Llagostera no ha guanyat a fora i és el visitant que menys gols marca (5) i que més n'encaixa (26)

23.02.2016 | 07:11
Ruymán Hernández, just en el moment de lesionar-se de gravetat al camp del Tenerife.

El que més desitja un futbolista és, òbviament, jugar. Per tant, haver-se d'estar aturat durant gairebé un any és quelcom que cap jugador desitja. Li ha passat a Ruymán Hernández i no ho recomana a ningú. El defensa del Llagostera fa una desena de mesos que s'ho mira des d'un segon pla. Es va lesionar de gravetat al genoll l'abril de l'any passat i fins ara encara no ha reaparegut. Ha viscut, com ell mateix confessa, el «pitjor moment» de la seva carrera esportiva. Una autèntica muntanya russa en què les ha vist de tots els colors. Finalment, ha fet net de la seva lesió, però és a l'espera que Oriol Alsina li ofereixi una oportunitat. Són dues les convocatòries consecutives, però encara no hi ha minuts. Podrien arribar aquest diumenge. Precisament, allà on va començar tot. A?Tenerife.

«No em fa cap por tornar-hi perquè em podria haver lesionat en qualsevol camp», confessa Ruymán. Ell, canari de naixement, originari de Gran Canaria i exjugador del Las Palmas, es pren amb sentit de l'humor el fet que, curiosament, es lesionés a l'Heliodoro Rodríguez López. Allà, fa deu mesos i després de topar amb un jugador local, va patir un trencament del lligament encreuat anterior del seu genoll esquerre que l'ha obligat a passar per la sala d'operacions i a viure un veritable calvari. «Se m'ha fet molt llarg i m'ha passat de tot. L'operació va sortir bé, però cada genoll és un món. Primer, el líquid que hi tenia no em marxava. I?quan va passar, vaig patir una petita tendinitits. He anat endavant i endarrere. S'ha allargat una mica més del compte», recorda. Admet haver passat «mals moments» i assegura que l'ajuda de la «família» i també del «vestidor» l'ha ajudat a superar-los. Ara, tot això ja és història:?«Havia d'estar a punt abans del 2016 però no ha estat així. Se m'ha allargat i més quan la situació de l'equip no ajudava i jo acabant contracte. Ha estat un moment complicat. Ara ja estic bé. Fa un mes que m'entreno amb l'equip i espero la meva oportunitat». Diu Ruymán que tot això li ha servit per «aprendre» i que ha estat «una pedra més en el camí» que ha pogut «superar». «La meva experiència al futbol mai ha estat fàcil i mai m'ha somrigut la sort. No rendir-me i treballar sense descans m'ha permès superar aquest obstacle i tots els que m'han anat venint», afegeix.

Encadena dues convocatòries seguides sense minuts i confia que a la tercera sigui la vençuda. Encara que li toqui reaparèixer a Tenerife, precisament el mateix camp que aquesta última temporada va obligar-lo a aturar-se en sec. «Només hi penso quan algú m'ho recorda. No li tinc cap por. Em podria haver passat en qualsevol camp. Són casualitats de la vida. Tan bon punt pugui jugar el diumenge d'entrada i que l'equip guanyi». Perquè Ruymán, al cap i a la fi, vol jugar. Té ganes de sentir-se de nou futbolista, sobretot després d'estar-se tant de temps inactiu. «Estic disponible des de fa un mes, sense problemes i esperant la meva oportunitat. Necessito jugar. Per mi, però també per intentar treure aquesta situació endavant i ajudar l'equip a sortir del descens», confessa. Ara bé, ell és dels que avantposen la situació del Llagostera als maldecaps personals. «M'és igual jugar més o menys, ara mateix. Preferiria que l'equip estigués en una situació més bona i que jo tingués el mínim protagonisme». I de les opcions de permanència, té molt clar que l'equip es pot salvar. «N'estic convençut. No tenim tanta sort com l'any passat i l'estratègia no funciona tant, però ens en sortirem».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema