René Román va respondre ahir les preguntes dels lectors de www.diaridegirona.cat en una entrevista en línia en què el porter andalús va tocar diversos temes relacions amb la seva situació personal, la del Llagostera i l'imminent derbi de dissabte amb el Girona.

Com viu un gadità a Palamós? Què fas quan no t'entrenes o jugues? T'ha costat adaptar-te?

Sincerament, m'ha sorprès molt. És un poble petit i molt tranquil, però el mar li dóna molta vida. Un dels handicaps que tenim és que el nostre temps de descans no ens ofereix gaires possibilitats, així que aprofitem per anar a fer un cafè o al cinema amb els companys. Això ajuda a fer grup. La meitat de la plantilla vivim a Palamós.

Hi ha gent que no entén per què en el derbi de la temporada passada el Llagostera corria tant si gairebé no tenia opcions de play-off. Té alguna explicació?

Teníem encara opcions matemàtiques d'arribar a classificar-nos per a la promoció. Tingues en compte que al final ens vam quedar a només 4 punts i que després del derbi a Montilivi encara quedaven un parell de partits més: Mirandés a casa i Valladolid a fora.

Tothom parla meravelles de Nico Ratti. Tan bo és?

Molt bo. Té unes condicions espectaculars. Estic segur que, amb en Nico, la UE Llagostera té porter per als propers anys.

Aquesta temporada vas passar un mal moment amb la lesió. Va ser molt dur? Era la primera lesió greu de la teva carrera esportiva?

Sí. Va ser la primera vegada que patia una lesió llarga en la meva carrera i encara que al principi se'm va fer dur, amb l'ajuda dels físios i metges tot va anar rodat;?fins i tot se'm va fer curt. Cal tenir en compte que és una zona delicada per als porters, amb l'handicap que si tornava a recaure, havia de passar de nou pel quirofan.

El dia del Jaén-Alabès vas viure la teva pitjor experiència en un camp de futbol?

Va ser molt dur. Vam estar gairebé tot l'any fora del descens, però els últims resultats ens van condemnar i vam arribar al duel amb l'Alabès a vida o mort. La qüestió era que o ens salvàvem nosaltres, ells o tots dos al pou. Va ser una bogeria. Ells van jugar millor que nosaltres i van emportar-se el premi. És quelcom que em recorden molt des de Vitòria.

Creus que realment hi ha una campanya organitzada per perjudicar arbitralment el Llagostera?

No. Res d'això. Els àrbitres es juguen tant o més que nosaltres en cada partit. El que sí crec és que, davant el dubte, gairebé sempre s'afavoreix el contrari. Això s'ha repetit molts cops.

No guanyar el derbi pot enfonsar definitivament el Llagostera o hi haurà temps encara per a la reacció?

Tant com enfonsar-nos de manera definitiva no ho crec, però sí que ens ho posaria bastant complicat. En canvi, en cas de guanyar, pot fer que ens col·loquem a només un partit de la permanència. Passi el que passi, dependrà de la resta de resultats. És una final.

Et veus amb opcions encara de fer el salt a Primera o creus que ja és molt complicat per l'edat?

Crec que per l'edat la cosa està una mica complicada. Però amb 32 anys només penso a gaudir del futbol i seguir competint com més anys millor. Sense descartar mai res.

Sempre has volgut ser porter? Qui era el teu ídol quan vas començar?

Sempre no. Vaig començar a jugar una mica per eliminació. Érem dos amics que sempre jugàvem junts;?ell era molt bo i a mi em tocava posar-me de porter. Al final vaig adonar-me que no ho feia malament i em vaig decantar per això. Sempre he tingut com a ídols a porters propers: Armando del Cadis, Doblas i Prats del Betis. Però em quedo amb Buffon.