opinió

La paraula esportista no té sexe

07.03.2016 | 07:09
La paraula esportista no té sexe

Hi va haver un temps en què els nens jugaven al carrer. Era després de l'escola, amb l'entrepà a mig menjar i barrejats amb gent que ni coneixien. Les places acollien partits improvisats on un fanal, paperera o les parets d'un edifici servien de porteria, cistella o frontó. El joc s'acabava quan el propietari de la pilota marxava, i no hi havia regles encara que tampoc calien àrbitres.
Avui en la majoria d'aquestes places hi ha rètols que ho prohibeixen. És un dels canvis que ha portat el pas dels anys, sortosament no tots a malament. També en aquell moment era estrany gairebé inèdit, veure una nena participant del joc.
L'ús del terme nena en singular no es casual. Si alguna ho feia era acceptant un tracte per norma desigual. Ara no sobtaria a ningú i en molts casos destacaria en positiu. Avui la província de Girona té equips de basquet, hoquei, patinatge, gimnàstica o rugbi a més d'una llarga llista d'esportistes individuals competint a màxim nivell.
Aquesta realitat que es mostrarà avui en la celebració de la quarta jornada de l'esport femení amb l'objectiu de normalitzar i igualar el tracte a l'esportista, paraula que dit sigui de pas, no distingeix entre sexes. En l'horitzó la voluntat de convertir Girona en "Ciutat de l'esport femení". Curiosament, però, en l'esport "rei", ni Girona ni Llagostera estan apostant per elles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema