Algú va veure ahir la cara amb què Oriol Alsina va sortir del ?ter?reny de joc al final del partit? Amb els braços alçats, punys tancats, ulls encesos d'eufòria i cridant de pit per celebrar una victòria per 2 gols a 1 que val molt més que 3 punts. El triomf

dóna dret a seguir creient que salvar la categoria és possible. Que a final de temporada, tot haurà estat un malson amb final feliç. Però quina manera de patir.

L'Athletic Club és un gran equip de futbol, potser el millor que fins ara ha passat pel Nou Estadi, i és el cuer de Segona Divisió A. Tenen jugadors amb el futur més immediat a la Catedral de San Mamés. A Primera Divisió. Aketxe n'és un clar exemple. Ahir va recordar el Marco Asensio que l'any passat es va guanyar el respecte de l'afició gironina amb un desplegament tècnic i tàctic poc habitual a la Lliga Adelante. I com el balear, també amb un gol espectacular per l'escaire. Aquesta categoria se'ls queda petita, perquè sols poden decidir un partit. I això és el que va fer José Carlos Fernández per la UE Llagostera-Costa Brava. L'extrem andalús va reaparèixer després de tretze jornades i en la primera intervenció va deixar mostra de les seves intencions. Control amb la cama dreta, arrencada per banda dreta amb retall cap a l'exterior per arribar línia de fons i centrar. L'11 del conjunt blaugrana encara als defensors cada cop que toca la pilota i desequilibra amb un regat endimoniat, imprevisible pels seus defensors.

Ahir va entrar al minut 62 de partit i en menys de deu minuts, el Llagostera ja havia capgirat el marcador. La jugada del primer gol local arriba després d'una jugada seva. I Benja va tornar a marcar 24 partits després per certificar la primera remuntada de la temporada per als gironins. Mai abans havien aixecat un partit que anaven perdent. A l'espera del que faci l'Osca avui, fa molt temps que no estaven tan a prop dels llocs de salvació, ara a "només" 3 punts. I just ara, en el moment en què tot es decideix i han de jugar cinc dels nou partits que falten on més forts se senten. A casa, a Palamós. Són raons per creure que tot i molt difícil, és possible, encara que ningú hi creu tant com ells.