Ahir el filial de l'UE Llagostera, líder del grup primer de Segona Catalana, rebia el Palafolls en un duel directe per l'ascens a Primera Catalana. El final del partit coincidia amb el començament del que al Nou Municipal Palamós-Costa Brava enfrontava el primer equip davant l'Oviedo, i sabent de la importància de la jornada, jugadors i tècnics van voler recolzar l'equip d'Oriol Alsina. Entre ells, el delegat Josep Valentí, que es va assabentar del primer gol de Natalio mentre es dirigia a l'estadi. Escoltant la ràdio. A la mitja part va baixar al vestidor per demanar-li un segon gol al davanter, i aquest va complir. Natalio va arribar al mercat d'hivern per reforçar l'atac dels gironins, i encara que va trigar a marcar, s'ha convertit en la gran referència ofensiva dels de la Costa Brava. Ell és l'autor de 7 dels últims 11 gols de l'equip i ja es el màxim realitzador en solitari de l'equip blaugrana. Els dos d'ahir serveixen per retallar la diferència amb la salvació a només quatre punts. Ell, juntament amb José Carlos Fernández, van aixecar els 3.099 espectadors del seu seient. La graderia va ovacionar en diverses ocasions els jugadors.
L'afició sembla haver recuperat la confiança que el miracle és possible. El futbol té aquestes coses, que es passa de la frustració a l'eufòria en només una setmana. Té tota la raó David Generelo quan, després de la derrota, va assegurar que la classificació només és una estadística a la que s'ha de fer cas a final de temporada. És inevitable, però, mirar com queda i quines opcions té el Llagostera per mantenir-se a la categoria. No cal calculadora per comprendre que continuen estan obligats a guanyar pràcticament tot el que queda. També a domicili. Ara, però, el rival en el que tothom es fixa és l'Almeria, i més si tenim en compte que els andalusos visitaran Palamós en l'avantpenúltima jornada. La propera serà novament a casa contra el Còrdova. Ningú pot prometre que el Llagostera s'acabarà salvant, però sí que ho intentaran fins al final, i aquest és el compromís que va adquirir la plantilla en un dinar la setmana passada. No més dies com el d'Osca, i molts més com el d'ahir.
