L'entorn del Llagostera i del Palamós bullia des que dimarts saltava la notícia del projecte de fusió. Abans que s'anunciés que tot quedava congelat, Diari de Girona havia copsat diverses opinions.

Entenc la seva posició, són ambiciosos i a Llagostera no poden seguir fent passes endavant. Sap greu, però, que es perdi el nom i s'hauria de mirar de fer alguna cosa en aquest sentit»

Valentí és tota una institució al Llagostera. Ha estat vinculat al club 30 anys, 12 com a president, i encara ara col·labora en tot allò que pot. Fa uns dies li van explicar la voluntat de fusionar-se amb el Palamós i ell, d'entrada, ho va «entendre»: «L'Oriol és molt ambiciós i a Llagostera no pot seguir fent passes endavant. Fa temps que des de Palamós li van al darrere i allà tindrà més avantatges i més suport. A Llagostera l'Ajuntament no correspon com ell voldria i només pot fer dues coses: o anar cap enrere o anar cap endavant». Ara bé, dit això, Valentí no amagava que «em sap greu que es perdi el nom. Sé que ho estan mirant, i a mi m'han trucat molts socis emprenyats per això. S'hauria de mirar de fer alguna cosa en aquest sentit». Una possibilitat podia haver estat començar de zero a Quarta Catalana, però de moment no caldrà perquè tot s'ha aturat.

Que desaparegui el nom i l'escut del Llagostera és molt bèstia. Segueixo el Llagostera des que jugava a Preferent a Santa Cristina perquè feien obres al seu camp i me'l sento molt meu»

Dimarts va fer un tuit on reclamava que fins al 5 de juny, data del final de la Lliga, l'afició se centri en donar suport al Llagostera per intentar assolir la permanència. Ahir, poques hores abans que els Golfus es reunissin per valorar la situació, admetia el seu desencís. Quan arrencava la reunió a Llagostera, a Palamós s'anunciava que de moment la fusió estava aparcada.

Que el nom de Palamós tingui més projecció ja m'agrada. Fins a cert punt és lògic que si el Llagostera juga a Palamós faci aquest pas. Però entenc que per als de Llagostera perdre el nom tampoc els deu ser agradable»

Waldo Ramos és història pura del degà. Amb ell a la banqueta l'equip va passar de Regional Preferent a Segona A. Del camp del carrer Cervantes, al Nou Estadi. «Estic al cas de la fusió pel que he llegit a la premsa. Si això és beneficiós per al poble de Palamós estarà bé. Quan jo vaig ser-hi fent d'entrenador, el futbol va ajudar a millorar el poble, a donar-li ressò, i a fer-lo créixer. Hauran de tenir, però, molta cura amb els aspectes econòmics», subratllava. L'aturada del projecte per sorpresa, de moment, mantindrà el Palamós a Tercera Divisió, lluny de la seva etapa d'esplendor.

És una decisió que els futbolistes i treballadors del club hem d'acceptar. Per al futbol base és una gran noticia que hi hagi un club fort a la Costa Brava i que no s'hagi d'anar a Barcelona a jugar»

El quart capità del Llagostera és ja tot un referent del club. Ahir va considerar que «ben explicat el projecte, si tothom l'entén, ens pot fer més forts». Al vespre la plantilla rebia notícies sobre la marxa enrere per qüestions legals.

Si és bo per al Palamós, si segueix com el club més antic de Catalunya, endavant. Pot ser interessant»

L'exjugador i extècnic diu que «el Palamós ha sigut la meva vida». L'ara preparador de l'Eupen belga feia dies que tenia constància del projecte. «D'entrada vaig bufar, però ara que ja sóc de nou a Palamós i he parlat amb gent i m'ho han explicat, si s'entenen, pot ser interessant, sempre, això sí, que el Palamós no hi perdi res, i segueixi sent el degà del futbol català». Precisament aquest va ser un dels motius pels quals es va optar unes hores després per aturar la iniciativa: el risc de perdre la condició de degà.