Ara ja és matemàtic. La pròxima temporada la UE Llagostera-Costa Brava jugarà a Segona B. La derrota d'ahir a Butarque (2-0) certifica el descens dels gironins a una jornada d'acabar-se una temporada en què l'equip d'Oriol Alsina no haurà guanyat cap partit a domicili. El d'ahir era realment complicat, sobretot tenint en compte que el Leganés era el millor local de la categoria, i que es jugava bona part de les seves opcions de pujar a Primera Divisió de manera directa. Davant d'aquesta oportunitat única i històrica l'estadi es va omplir, i els madrilenys no van perdonar.

Per la seva banda el Llagostera necessitava a més de la victòria, que els resultats dels seus principals rivals en la lluita per la permanència li fossin favorables. Una circumstància que tampoc es va complir. La importància de l'enfrontament es va fer evident des de la sortida dels jugadors al terreny de joc. L'afició local va desplegar un mosaic amb els colors del seu equip, alhora que cantava l'himne a l'uníson. Això va esperonar encara més el conjunt madrileny, que va intentar sorprendre un Llagostera, que amb cinc canvis en l'onze inicial va començar fent la pressió en la zona de creació del rival per evitar concedir ocasions i reduir espais a l'esquena de la defensa. Ho va aconseguir els primers deu minuts, però una internada per banda esquerra va acabar amb la pilota als peus de Gabriel, que xutant ajustat al pal va fer inútil l'estirada de René Román. Aquest gol matiner va ensorrar l'ànim dels gironins, i amb avantatge el marcador els d'Asier Garitano es van llançar a l'atac. Ruben Peña va tornar a provar-ho dos minuts després rematant des de la frontal de l'àrea petita. Juanjo va rebutjar la pilota a córner. També Symanowski superat el primer quart d'hora de partit, va tornar a xutar alt.

A partir d'aquest moment el joc va entrar en una fase més controlada, coincidint amb una millora dels visitants. En el tram final del primer temps però, el Leganés va tornar a pujar la intensitat buscant més profunditat per banda, el que va estar a punt de donar fruits amb una centrada que Gabriel va rematar de xilena des del punt de penal i que va sortir desviada. Un minut més tard Natalio va respondre amb un xut des del vèrtex de l'àrea gran que va obligar Serantes a lluir-se. L'única ocasió del Llagostera en tot el partit.

A la represa l'equip local va sortir amb la intenció de sentenciar el marcador buscant la velocitat dels seus davanters. Sense encert. Abans del primer quart d'hora Alsina va decidir fent entrar Jose Carlos en el lloc de Masó. René Román ja havia aturat un xut de falta de Timor. Symanowski també va provar sort des de lluny, però la pilota va anar a la dreta de la porteria.

La següent acció de perill també va ser del Leganés. Cesar Soriano va posar a prova els reflexes del porter gadità xutant des de la distància. El tècnic gironí va introduir Imaz per Querol complert el minut vint del segon temps. Sense temps per treure'n profit, el Llagostera va encaixar el segon gol local. Miramón va ser més ràpid que el seu defensor, i es va avançar per marcar. Sentenciat l'enfrontament, i amb la graderia celebrant la victòria, una jugada personal de Symanowski podria haver ampliat la diferència, però el xut de l'argentí va marxar per sobre del travesser.

El partit estava trencat, i el Llagostera visiblement tocat per l'ombra del descens. Novament Miramón va estar a punt de marcar mitjançant un contra atac que va acabar enviant fora. L'ambició del Leganés no es va traduir en cap gol més encara que va tenir diverses ocasions per fer-ho, i l'últim tram de partit va ser un autèntic malson pels gironins.

El xiulet de l'àrbitre, tot i consumar el descens matemàtic dels gironins, va posar punt i final al patiment d'un equip que afrontarà l'últim partit de la temporada sense jugar-s'hi res. El pròxim dissabte el Llagostera rebrà al Saragossa 20è amb 41 punts en el Municipal Palamós-Costa Brava en el que serà a més de l'últim de l'equip d'Oriol Alsina a la Lliga Adelante, el comiat de bona part de la plantilla.

Ahir, el Llagostera va tancar una etapa de quinze anys carregada d'èxits que ha tingut el seu punt màxim d'esplandor aquests darrers dos cursos amb l'equip a la Segona Divisió A, i la participació a la Copa del Rei. Més enllà de tirar la tovallola com molts podien pensar veient els mals resultats d'aquest curs, Alsina ja pensa en passar pàgina i preparar ara la propera temporada a Segona Divisió B, categoria que coneix a la perfecció després de militar-hi durant tres temporades.