La història de la UE Llagostera-Costa Brava a la Lliga Adelante ha arribat al final. Almenys en aquesta primera etapa. Qui sap si n'hi haurà més? De moment dissabte vinent viurà l'últim capítol davant del Reial Saragossa. La derrota contra el Leganés només confirma un descens que els gironins han intentat evitar des del primer dia, en què van perdre contra Osasuna i que castiga un any irregular i globalment negatiu. Sobretot a la primera volta i a domicili. Només quatre empats en 21 partits fora de casa és un bagatge excessivament pobre per mantenir-se al futbol professional. L'equip descendirà havent passat 39 de les 42 jornades del campionat en la part baixa de la classificació, algunes sent cuers.

El Llagostera va reaccionar massa tard i malgrat el seu intent de remuntada en la segona part de la lliga, el mal ja estava fet. No obstant això, han demostrat que sí que eren capaços. No per previsible, el desenllaç és menys dolorós i trist. Ans el contrari. A la sortida de Butarque, cos tècnic i jugadors coincidien a destacar que aquesta és una de les pitjors experiències que els ha tocat viure en la seva carrera esportiva. En el cas d'Oriol Alsina la que més. Fins i tot per a una afició amb poca tradició de futbol perdre la categoria suposa una gran desil·lusió.

D'altra banda, i superada la decepció inicial, seria erroni entendre aquest descens com un fracàs, més sent el primer pas enrere del club en quinze anys. Honestament, i tenint en compte factors com el pressupost, estructures o massa social, era difícil repetir. Ja l'any passat va ser una heroïcitat atrevir-se a somiar amb la promoció. L'aventura dels gironins a l'elit del futbol, a més d'única, és inspiradora per a molts clubs humils que fins fa poc veien impossible competir amb els grans.

El Llagostera ha creat precedent, i ara és el Reus qui li pren el relleu. I segur que en vindran més. Igualment, ara arriba el moment de buscar el perquè de tot plegat. Perquè el somni no s'ha fet realitat. Més enllà dels àrbitres i les lesions. Cal fer autocrítica. Si com apuntava Alsina al final del partit de diumenge la intenció és tornar al més aviat possible, serà important saber què ha fallat en la plantilla més completa i amb més qualitat en la història del club. Perquè no s'ha trobat un onze tipus amb continuïtat. Perquè l'equip no ha acabat de trobar un estil de joc propi i regular. S'ha trencat un somni, cal complir-ne un altre.