Música i cinema es donen un cop més la mà des d'avui i durant tres dimarts a la segona Mostra de Cinema Documental de Girona. Els protagonistes són The Clash, el heavy metal i el cantant de Nirvana, Kurt Cobain. Els organitzadors també provenen de les dues arts: la Mirona de Salt i el Museu del Cinema, amb el seu coordinador d'activitats, Jordi Dorca, al davant.

Bandes sonores, videoclips, musicals... quina línia més fina us separa!

Sembla que sí, sobretot perquè el cinema ha estat vinculat des dels inicis a la música. Costa entendre un film sense banda sonora, i darrerament molts cineastes es dediquen al tema: Isaki Lacuesta parla de Camarón, Gus Van Sant se centra en Nirvana a Last days...

I l'auge del documental hi ha ajudat.

Efectivament, el gènere darrerament també ha aportat una gran quantitat de material fílmic basat en la música.

I què els impulsa, ja per segon any, a organitzar una mostra sobre el tema?

És un material que no es veu als circuits habituals d'exhibició, i oferirem documentals amb un tractament molt bo dels artistes dels que parlen. Després de la col·laboració feta amb La Mirona amb el Black Music & Films, vam decidir fer un cicle més obert, amb propostes que per qualitat cinematogràfica i musical són molt interessants.

Enguany el cicle és molt potent. Una mostra que el rock no ha mort?

Això ha vingut molt marcat pel guanyador del festival In-Edit, Heavy. Aquest estil és molt vigent, el punk torna a agafar volada, i Kurt Cobain és ja per si mateix tot un símbol. El rock continua en bon estat de salut i s'ha de potenciar.

I de les variants del rock, tres de les més rebels del segle XX: el punk dels 70, el heavy als 80 i grunge als 90.

No sé si serà casualitat, però els qui hem programat aquest cicle hi estàvem interessats. L'any passat va ser més melòdic, amb documentals sobre The Police i Leonard Cohen, i aquest any és més transgressor, però buscant la qualitat cinematogràfica.

Comptar amb l'In-Edit hi ajuda.

És un festival europeu de referència, i des del primer moment s'han mostrat oberts a col·laborar. És un gran aparador perquè fan una tasca prèvia de recerca, dominen el sector, i a més de ser una garantia de qualitat tenen un catàleg immens on triar.

El cicle atraurà més els amants de la música o els del cinema?

Penso que per igual, perquè per exemple Kurt Cobain és cinematogràficament un documental perfecte, Metal està molt ben realitzat, i The Clash és un documental de culte.

La col·laboració entre el museu i La Mirona es remunta a quatre anys enrere. Per què treballar junts?

La relació entre les arts s'ha de fomentar més. Cinema i música han d'estar relacionats, i podem aconseguir un intercanvi de públic. Es creen sinergies i vincles, i ens serveix per intercanviar idees i maneres de fer.

I sincerament, esperen gaires persones de més de 40 anys a la mostra?

Jo crec que sí. The Clash són un referent, el heavy no té edat... Sovint ens centrem a fer un target de públic, però la idea és que sigui molt transversal.