Després de tant temps parlant de la sequera, l'aigua d'aquesta tardor resulta un regal tan valuós com inesperat. També ho és la neu que s'està acumulant a les muntanyes. La neu, a més de ser una importantíssima reserva d'aigua que regula de forma natural el flux per regenerar els cabals de les fonts i els rius, és un dels motors del turisme de muntanya. Es evident que els darrers anys el nostre Pirineu també ha viscut el seu boom immobiliari, que va crear la bombolla i que ha acabat esclatant. Ara els esports a l'aire lliure en general, i l'oferta de l'esquí en particular, poden permetre equilibrar els efectes de la crisi. Després de dues temporades molt dolentes per al sector el primer que calia era la neu i, afortunadament per a la gent i per a les valls de la nostra muntanya, aquest any ha caigut a temps per crear suficient expectació. En segon terme caldrà una política de promoció adequada per fer atractius els destins més pròxims, tan interessants com poden ser-ho d'altres i més acollidors i familiars. Però també caldria una política de preus realista per tal de no posar un obstacle insalvable per a molts aficionats. Ja fa anys que a la cara nord, a l'altre costat de la frontera, fan polítiques de promoció per a les famílies i que han creat incentius per incrementar la fidelització. Aquí potser encara ens pensem que es lliguen els gossos amb llonganisses.

Aquest any se celebra el centenari de l'esquí a Catalunya. Entre els primers llocs on es va lliscar amb esquí hi ha els pendents nevats de Núria i La Molina. Mirant on es va practicar i es practiquen els esports de muntanya veurem on hi ha hagut prosperitat. Caldria evitar que aquest motor s'aturi i ara que, malgrat els mals auguris dels profetes del canvi climàtic tenim la neu, no hi posem d'altres impediments insalvables.