Mai el resultat d'unes eleccions havia despertat una onada d'entusiasme tan magnífic. Mai en la seva història els americans havien anat a votar amb un índex tan elevat: un 66%. El fill d'un immigrant kenià i d'una senyora de Kansas serà president del país més poderós de la Terra. Els Estats Units ha tret el millor de si mateix, demostrant la seva capacitat de reinventar-se.
Conec prou bé els Estats Units, país on he viscut cinc anys i on he recorregut bona part de la seva geografia. M'entusiasma la calidesa de la seva gent, la capacitat per superar els mals tràngols, la flexibilitat per moure's i treure el millor d'ells mateixos, la capacitat emprenedora, el seu esperit pioner, el concepte que allò públic és de tots i s'ha de cuidar, l'auditoria constant que fan als seus polítics i la llibertat de la seva premsa. És una societat complexa, apassionant, de la qual critico i no comparteixo certes posicions i actuacions, polítiques i socials. Però, això, com a tot arreu.
Ningú sap què depararà la presidència de Barack Obama. Les circumstàncies i els esdeveniments excepcionals poden canviar-ho tot. I si no, que ho preguntin a George Bush i l'11 de setembre. Obama no és Bush. Ja ho sabem. Però Zapatero tampoc és Aznar i així ens va, treient importància que durant l'octubre hi hagi 192.000 desempleats més a l'Estat espanyol. Il·lusió i esperança sí; però continguda. Obama ja ha avisat que el camí no serà de roses. Hi haurà situacions difícils i decisions que no agradaran. La crisi econòmica i els reptes en les relacions internacionals són molt alts. Però el lideratge també el demostra aquell que no està obligat a agradar a tothom.
