L'ensenyament és un dels pilars bàsics de la nostra societat. Quan reflexionem sobre els motius finals de moltes coses sovint acabem fent referència al nostre sistema educatiu. Quan parlem de crisi, d'economia, de competitivitat, acabem qüestionant-nos si dotem de coneixements suficients i adequats els nostres joves. Quan la fatalitat ens obliga a tornar a plantejar-nos les causes de la violència, de la marginalitat o de l'incivisme també acabem parlant de les nostres escoles, que són els escenaris on massa sovint es representen els primers actes de molts drames.
En aquest context no és un tema menor que aquest dimecres arribi al Parlament el projecte de Llei d'Educació de Catalunya. El conseller Ernest Maragall ja va advertir, al principi de l'elaboració de la llei que un dels problemes és precisament que esperem que l'escola sigui la institució que tingui resposta per a totes les preguntes. Però també s'ha plantejat el conseller el repte que la nova llei ajudi a recuperar alguns conceptes bàsics com el d'autoritat, respecte, esforç o resultat.
El govern ha fet un ampli esforç per aconseguir un ampli consens amb aquesta llei, però per començar l'executiu tindrà la resposta d'una part del sector -que ha convocat vaga per aquest dijous- i fins i tot per una de les tres potes del Govern, la que representa Iniciativa. És gairebé impossible fer una llei que agradi a tothom, i si alguna ho aconseguís possiblement seria un text poc compromès, si útil. Però la discrepància és una esquerda que, en un pilar d'aquestes característiques, pot amenaçar de fer trontollar o la llei -en aquets cas, la seva aplicació- o el Govern. I ja sabem que el Govern estar conjurat a continuar passi el que passi.
