Hi ha notícies que no ens poden deixar impassibles. Ahir llegia al diari: "Tretze nenes i dues professores que anaven a l'institut van ser atacades amb àcid de bateria de cotxe per dos joves motoritzats a Kandahar, al sud-est de l'Afganistan". El resultat immediat de l'agressió: dues nenes han quedat cegues i sis més pateixen ferides molt greus. I, per quin motiu? Doncs simplement perquè els talibans o els senyors de la guerra o els assassins de l'Aliança del Nord, tant se val, exerceixen el poder més intransigent i corrupte, enriquit pel comerç de l'opi, que ha condicionat profundament els diferents governs del poble afganès. Tradicionalment ha estat i està en mans d'una colla d'arreplegats, amb noms diferents, però arreplegats al capdavall, que diuen actuar en nom d'Al·là. Malgrat que he llegit algunes línies de "Els versos satànics" de Salman Rushdie -quan hi va haver la fatua que es va promulgar contra ell no em vaig resistir a tenir-lo entre les mans-, no conec l'Alcorà. Però em consta que en el text sagrat de l'Islam no diu res de prohibir l'educació de les dones, com tampoc que se'ls prohibeixi treballar. Ho afirma la diputada Malalai Joya, que va ser expulsada del parlament afganès ara fa un mes després de fer un comentari irònic en una entrevista: "El burro carrega, la vaca dóna llet i aquest Parlament no fa res".
Joya, de 28 anys, és activista social des de la seva adolescència als camps de refugiats afganesos al Pakistan i fou escollida diputada al 2005. Des de llavors viu amenaçada de mort. La seva veu molesta a uns homes ignorants que es veuen en inferioritat de circumstàncies respecte de les dones i, per això, opten pel camí de l'àcid, això sí, apartant-los primer el burka de la cara.
