Amb el Nadal arriben moltes trampes, sobretot publicitàries i en el camp de les joguines infantils arriben al virtuosisme. Però si hi ha un model de campanya que trobo especialment trampós és el que intenta, mitjançant el xantatge emocional, lligar el nostre consum de països opulents a l'almoina que ha d'ajudar a suportar la misèria als països pobres o ajudar les causes petites. Exemples sense noms: Si comprem no sé quina llet, plantaran un arbre, Si comprem una marca de bolquers, l'empresa en qüestió vacunarà un nen pobre, un nen de tants que mor de gana i misèria perquè amb la globalització la misèria l'hem enviada lluny, on faci poca nosa, on no ens la topem quan anem a comprar. Segons la campanya, per cada paquet de bolquers hi haurà una vacuna, un nen que no morirà d'aquella malaltia, en morirà d'una altra, o potser sobreviurà per aquesta capacitat humana, titànica, de sobreviure a les adversitats.

Si és a les mans dels fabricants de bolquers vacunar nens sense recursos els hauria de fer vergonya no fer-ho. Que els vacunin i prou. No cal ni tan sols fer-ne propaganda. Igual que no fan propaganda les persones que contribueixen a centenars de causes justes amb les seves petites aportacions. O és que la senyora de Riudecanyes que truca a la Marató per fer una donació espera l'agraïment públic? O la noia d'Olot que mensualment ajuda Amnistia Internacional, s'espera l'aplaudiment general? Oi que no? Són donacions voluntàries, netes, fruit de la consciència, de la necessitat de compartir, de redistribuir, del compromís personal i de la solidaritat ben entesa, no un xantatge emocional l'únic interès del qual, al capdavall, és vendre més bolquers.