Sefa Amell i Comas (Barcelona, 1939) ha publicat un llibre en què deslliga Maria de Natzaret de conceptes asso?ciats, històricament, a la feminitat. Aquests han causat que Maria hagi estat difosa amb un rol de submissió. L'autora, expresidenta del Col·lectiu de Dones en l'Església, ha presentat el volum a la Llibreria 22 de Girona.

Tot i els avenços, la nostra societat és, bàsicament, patriarcal i, sovint, ?misògina?

Sí. La societat es mou dins de paràmetres patriarcals on l'home és predominant. Només cal repassar les fotos dels diaris per adonar-se'n. A més, està constatat que, per un mateix treball, les dones reben un salari rebaixat, aproximadament, en un 30%. Això, en la nostra societat, que s'anomena "avançada", és molt significatiu.

Quines aportacions fa en el llibre?

La meva intenció és rescatar Maria de Natzaret de la nebulosa, amb angelets, serpents, lluna i estrelles, on està situada. Per cert, que alguns d'aquests símbols ja els trobem en les deesses de fa més de 5.000 anys. Vull rescatar la dona concreta, de fe, no el mite que ha estat elaborat a partir d'ella.

Vostè acostaria Maria a la dona contemporània, que viu el segle XXI...

Sí, ho intento fer. A les dones actuals ens cal un model que sigui útil. I la veritat és que la vida de Maria, despullada de les adherències que la història li ha anat posant, ens pot servir, si la redescobrim amb una mirada actualitzada i sense mentides.

Per què l'Església ha promocionat una imatge estereotipada de Maria?

Maria ha estat presentada dòcil, submisa, obedient, verge i mare. Aquesta descripció s'ha imposat a les dones com a patró on emmotllar-les. S'ha convertit en mite repetint, continuadament, aquest model. I els mites han estat útils per mantenir la gent dins d'uns determinats paràmetres, dels quals es fa difícil sortir.

Com s'ha documentat?

La meva fe en Déu parteix de la tradició on he nascut i crescut, que és la catòlica. Però sempre he buscat els perquè de les coses. Cercar la veritat, com més ben raonada millor, és una tasca que l'Església ha frenat sempre que ha pogut. Pel que fa a les dones, per exemple, hi ha textos que les afavoreixen que, simplement, no es llegeixen a les misses. Cal cercar les dones protagonistes que apareixen en els textos i donar-los el relleu i la importància que tenen.

L'Església catòlica és poc atrevida amb la diversitat? Per què?

Qualsevol novetat és susceptible d'esdevenir un perill en desestabilitzar l'estatus. Ho pensen les ments pensants eclesiàstiques i, en general, els governants no democràtics. Acceptar la diversitat és posar en perill el sistema. I no diguem si les dones volem ficar "cullerada". Perquè, com a dones, formem part d'allò "diferent" del masculí, el patró de tot per excel·lència. O sigui, formem part del grup considerat "divers".

Déu existeix perquè el pensem?

Déu és el que és. O també, Déu és "la que és", com diu Elisabeth Johnson. Déu existeix tant si els humans el pensem com si no el pensem. Cada generació, cada cultura, expressa Déu com sap i com pot, partint, és clar, de models humans propers. Fins ara, la nostra cultura ha expressat un Déu patriarcal, perquè era el model humà que prevalia. Ara podem pensar Déu en femení. Vol dir que alguna cosa es mou.