Ara que ja, oficialment, hem entrat en recessió (tot just fa uns dies el governador del Banc d'Espanya va assegurar que a l'acabar l'any el dèficit públic serà del 3% del PIB) i podem parlar de crisi sense que ningú ens titlli de derrotistes, ens plantem a les portes d'una campanya de Nadal del tot incerta. Aquests dies ja comencem a trobar-nos a la bústia de casa els catàlegs comercials de torn plens d'idees per regalar per aquestes festes i els llums de Nadal atapeeixen els sostres dels carrers més cèntrics. Alhora, els comerços es vesteixen amb les seves millors gales per atraure uns consumidors cada cop més esfereïts pel fantasma de la crisi; i és que, malgrat que tot l'engranatge comercial de Nadal de cada any s'ha posat en funcionament, enguany tant consumidors com botiguers afronten aquesta època eminentment comercial amb certa recança. La conjuntura econòmica, que els mitjans de comunicació s'encarreguen de retratar-nos dia a dia amb titulars impactants i derrotistes, ens obligarà a prémer el fre del consumisme que s'havia apoderat de les festes nadalenques. Hom parla de replantejar el capitalisme, però jo més aviat m'apuntaria a replantejar el consumisme, i és que hem de fer de la necessitat una virtut, és a dir, aprofitar aquesta situació de provisionalitat per recuperar el veritable esperit nadalenc. Potser és el moment de tornar a l'essència familiar d'aquesta celebració, deixar de banda els excessos dels darrers anys i, si més no, encarar aquestes dates amb peus de plom, sense renunciar a la il·lusió dels infants però amb la prudència que suscita un tenebrós entorn econòmic com l'actual.