Dimarts i ahir van tenir lloc a Salt uns jornades tècniques sobre inclusió social. En la darrera taula rodona hi va participar el director de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Jordi Serrano.

La gran població immigrant d'alguns barris i poblacions crea guetos?

En immigració aquí ha tingut lloc el que en altres països ha tardat tres o quatre vegades més temps. I a més, sense que el Govern tingués competències per ordenar-ho. I efectivament, a partir d'un 10% de població immigrant ja es comença a crear alarma social. Però això ha passat sempre, i la immigració actual no és diferent de la dels anys 50 pel que fa al seu comportament.

Solucionar-ho és cosa dels polítics, no?

Davant d'una situació així, i davant d'una crisi en la qual entrem impepinablement, calen polítiques socials. S'ha de desplegar el que no s'ha fet, com la llei de dependència, augmentar les pensions, incrementar l'assistència social, etc. Ara és el moment de gastar, i no d'elaborar pressupostos austers.

La crisi augmenta el racisme?

Si no hi ha una proposta d'estat del benestar que universalitzi drets essencials, es fomentarà el racisme.

Els immigrants tenen més accés a determinats serveis. Mite o realitat?

En general és un mite. Però és cert que els sectors més dasafavorits dels que ja estaven aquí es disputen amb els immigrants alguns ajuts. Per això li dic que aquests ajuts haurien de ser un dret universal, i el conflicte no existiria. L'augment d'immigració hauria d'haver comportat un augment proporcional dels recursos a escoles, serveis socials, etc. Miri, la despesa social a Catalunya és el 19% del PIB, i a la UE dels 15, era del 28%. Aquesta diferència donaria per a molt.

Com hem arribat aquí?

Han fracassat estrepitosament les polítiques neoliberals. Tots aquests neoliberals que voldrien treure la pensió a les seves àvies -tipus Sala-Martín, per entendre'ns-, ara han proposat la intervenció pública més gran de la història, i nosaltres mentrestant estem discutint si cal augmentar recursos socials.

Una mica sorprenent sí que és.

Miri, AIG ha estat salvada amb 68.000 milions de dòlars del govern dels EUA. Segons l'ONU, eliminar la pobresa extrema del planeta costaria 13.000 milions. Garantir cobertura mèdica als 9 milions de nens nord-americans que no tenen assegurança, serien 7.000 milions. Mentrestant, el màxim directiu d'AIG va cobrar ?l'any 2007, 15 milions de dòlars.

Per fi hem entès què és el capitalisme.

I aquí no estem diferent. Francisco González, del BBVA, cobra a l'any 9,7 milions d'euros. Perquè un català amb el sou mitjà arribi a cobrar això, ha de treballar 542 anys. I després no hi ha diners per augmentar les pensions. S'ha de polititzar el debat i recuperar Marx i el marxisme com a mètode d'anàlisi social.

Sala Martin no hi estaria gaire d'acord, en això darrer.

Bé, però estaria equivocat.