Francesc Barroso

"A Catalunya has de tenir un amic ben col·locat, funciona molt l´amiguisme"

 
"A Catalunya has de tenir un amic ben col·locat, funciona molt l´amiguisme"
"A Catalunya has de tenir un amic ben col·locat, funciona molt l´amiguisme" joan comalat
 MULTIMÈDIA

ALBERT SOLER Francesc Barroso, de Castelló d'Empúries, és un dels darrers cistellaires que queden a Catalunya. Darrerament ha participat -exercint la seva feina- en el film de Pere Portabella El silenci abans de Bach.

Ara es descobreix que les bosses de plàstic són dolentes i que és més sostenible anar al mercat amb cistell. L'ecologia està de la seva part?

Sí i no, perquè en aquesta campanya hi ha una mica de trampa. L'únic que fan els comerços és no donar bosses de plàstic gratuïtes, però si algú en porta una de casa o la paga, la fa servir igual.

Vaja, que no ho nota en les vendes.

Què va. A França sí que fa quatre anys van prohibir de debò anar a la compra en bosses de plàstic. Si algú n'usava, venia el gendarme i el multava. Com que jo em moc bastant pel sud de França, vaig notar un increment de venda de cistells. Però aquí? Aquí no me la crec, la campanya.

Quants cistellers queden a Catalunya?

Declarats, catorze. Però hi ha també molt de jubilat i prejubilat que s'hi dedica.

I només fa cistells?

De fet, jo sóc cadiraire, cosa que em ve de família, perquè el meu avi ja n'era. Fa vint anys que m'hi dedico professionalment. També faig garrafes i altres coses. Per exemple, a Andalusia faig molts capçals de llit.

O sigui, que no treballa únicament a Catalunya.

No, a mi em contracten de tot Espanya. Estic treballant un mes a Albacete, un mes a Salamanca, etc.

No ho entenc. Qui el contracta?

Fàbriques de cadires.

Això està molt bé: al final, la indústria necessita dels artesans per produir.

Doncs sí. La veritat és que a fora de Catalunya als artesans se'ns valora molt més que aquí.

Què passa a Catalunya?

Falta més coordinació entre les administracions, i també falta més mà esquerra. En definitiva, a Catalunya funciona molt l'amiguisme. Si tens un amic o conegut ben col·locat a l'administració, tot són facilitats. Si no, tot són dificultats, no tindràs cap subvenció i t'hauràs d'espavilar tu sol.

No deu ser fàcil, amb una feina tan especial.

Jo, per subsistir, m'haig de moure per molts mercats de tot l'Estat. I pagar-m'ho tot. En més d'una ocasió he dormit a dins del cotxe, per estalviar.

Deu ser que li falten amics ben col·locats...

Ha, ha, segurament. Perquè miri que ploro per totes les administracions demanant ajuts. Però res.

Com va ser que Pere Portabella el fes sortir a la pel·lícula?

Buscava algú que fes cistells, i m'ho van dir a mi. Va ser una experiència molt interessant.

Ja s'ha vist a la pantalla?

De fet, al cine no hi he anat. M'he vist de manera... (abaixa la veu) pirata. Vaja, que m'he baixat la pel·lícula d'Internet. Ep, però recalqui que només per a mi, eh? Que no ho he fet per guanyar-hi diners.

Enllaços recomanats: Premis cinema