Els Idea Store són un concepte innovador de biblioteques públiques que va néixer el 1999 a Londres. Són models de cohesió social i punts de trobada ciutadana per a totes les edats i cultures. El seu creador explica avui la idea a La Fontana d'Or, de 10 h a 13 h.

Deia Ciceró que si a prop de la biblioteca tenim un jardí, ja no ens falta de res. Ara ja no és suficient?

Justament acabo de visitar una biblioteca molt bonica a Caldes de Malavella que s'integra molt bé amb la natura que l'envolta. Per mi tot això contribueix a enriquir l'experiència.

Les biblioteques s'han quedat ancorades al segle passat?

No ben bé, la majoria estan molt actualitzades, no tenen només llibres. Que hi hagi música i connexió a Internet ja és normal. I que facin classes d'alguna cosa. Almenys a Londres.

Què diferencia els Idea Store?

Que aquestes activitats no són a més a més. Estan integrades en el mateix concepte. Com si diguéssim, és un pack cultural. Situa allà mateix la lectura i les altres activitats d'aprenentatge.

Ho imagino com uns grans magatzems de la cultura.

En un sentit general, és això.

Com ha funcionat l'experiència a Londres aquests deu anys?

El primer centre que vam obrir, a Rower Hamlets, ha passat de mig milió anual d'usuaris a 2 milions. I a l'estiu -quan s'ofereixen més serveis- utilitzava la biblioteca el 18% de la població del barri, i amb l'Idea Store estem al 56%.

És que fa 10 anys no hi havia suficients biblioteques?

N'hi havia dotze! Però estaven al lloc equivocat i no oferien serveis moderns. Amb els Idea Store es va revolucionar tot.

Devia ser difícil acabar amb els hàbits adquirits.

Cada cop que inauguràvem un Idea Store es tancava una biblioteca i un centre de formació. Així es van anar fusionant els dos conceptes.

Als barris marginals hi ha altres preocupacions abans que la cultura. Menjar, per exemple.

Al barri de Rower Hamlets hi ha molts immigrants, però precisament aquesta gent necessita estudiar i tenir accés gratuït a ordinadors, a cursos d'anglès... La gent a l'atur necessita accés a la informació i a l'educació. També als barris marginals la gent viu d'altres coses, no només de menjar. A més, per poder menjar és bàsic trobar feina, i cal formar-se.

Un centre així acaba amb el silenci de les biblioteques.

Depèn de l'horari. Evidentment quan surten els nens de l'escola hi augmenten notablement els decibels. Si algú es queixa del soroll, millor que hi vagi en una altra hora.

Si els polítics trepitgessin més les biblioteques públiques s'adonarien que calen canvis així?

Els polítics haurien d'entendre que potenciar d'aquesta manera una zona equival a potenciar-la no només culturalment, sinó també socialment i econòmicament. Hi ha fins i tot menys criminalitat. Intentem justament atreure els usuaris no tradicionals de les biblioteques.