Escriptor de literatura infantil i juvenil, es troba a Pasaia (País Basc), premiat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Basca a fer una estada a la Hogoenea o casa de l'escriptor. Mayol, primer escriptor que té aquest privilegi, hi treballa el seu nou llibre, Lladre de paraules.

Qui ens roba les paraules?

Ens les robem més nosaltres mateixos que els altres. Sovint ens autocensurem molt més del que ens censuraria l'altra gent. I callem coses que no hauríem de callar.

El seu anterior llibre va ser L'aniversari robat. L'obsessionen els furts?

No, cap obssessió, el que passa és que el llibre que estic escrivint ara és una mica la continuació d'aquell.

A Sabina li van robar el mes d'abril, potser el podria aconsellar.

Doncs no ho havia pensat. I miri, l'aniversari robat també és del mes d'abril. Qui sap si tots dos robatoris estan connectats...

A José Luis Perales, en canvi, li van robar la dona.

Jo no m'hi he trobat, no m'han robat ni el mes d'abril ni l'aniversari ni la dona. Totes tres coses serien prou fotudes, suposo. Que et robin un mes o desapareixin dies no és gaire habitual, però que et puguin robar la dona ja és més normal.

Bastant més, em penso.

Sí, però això no vol dir que no sigui fotut.

Parlem de la seva estada al País Basc: per venir li han exigit una condemna explícita de la violència?

No, a mi no m'han exigit res d'això. És curiós, però aquí no es parla gens de tot això.

Ni arribant-hi just després d'un atemptat?

No he notat res especial, i això que a Pasaia no falten pintades i pancartes reivindicatives pels carrers.

Com es viu un pacte de govern tan inhabitual com PP-PSOE?

Tinc la impressió que la gent ho ignora. No en el sentit de desconèixer-ho, sinó en el de passar-ne. La gent opta per fer la seva vida i deixar molt lluny el Govern basc i el pacte.

I vostè què en pensa?

La política no m'agrada gaire, però no el trobo un pacte gaire natural, la veritat.

En què s'assemblen Salt i Pasaia?

Ui, en res. Absolutament en res de res. D'entrada, Pasaia té mar, i això a Salt li falta. I també és molt més tranquil. Però és clar, és que hi ha 1.500 habitants i a Salt, 30.000.

Ja que és escriptor, parli'm de la llengua.

La gran majoria de la gent, ?almenys en aquest poble, parla en euskera. En canvi, escoltar algú parlant català pels carrers de Salt (riu) costa molt. La situació d'aquí em fa una mica d'enveja.

A un arxiver només li interessa el passat?

Moltes vegades és així, certament. Però a alguns ens interessa tant el futur com el passat. Per exemple, jo mateix sóc un gran fan de la literatura de ciència ficció. A més, la feina de l'arxiver és també preservar els actuals documents perquè siguin útils en el futur.