Martí Artalejo, fotògraf freelance, viatger i professor, compta amb més de 20 anys de carrera. L'últim treball del saltenc va ser l'exposició de 25 fotografies en blanc i negre recollides al Senegal que va tenir lloc al Centre Penitenciari de Figueres el mes de juliol.

Què busca quan fa una instantània?

Primer de tot vull saber el que vaig a fotografiar i a partir d'aquí intento que hi hagi la màxima complicitat per fer-la el millor possible. M'agrada fer una fotografia d'autor, no vull fer un retrat perquè sí, busco que la meva feina tingui un sentit per a mi.

Així prefereix la fotografia més personal que la de premsa?

La veritat és que sempre he preferit fer un projecte que el pugui pensar, treballar el temps que calgui i acabar-lo. Però la immediatesa i rapidesa de la premsa també m'agrada perquè em va l'activitat del dia a dia. S'ha de saber fer fotos amb el cap, crec molt en els estats d'ànim i m'agrada entrar dins de les coses a través de la meva màquina, sempre m'he considerat un obrer amb una càmera de fotos al damunt.

Li falta algun àmbit per fotografiar?

Segurament que sí. Però ara començaré amb un tema de retrats que serà un treball d'autor. Encara no ho he fet públic perquè és un projecte molt personal però avanço que es basarà en les cicatrius, i en ser un tema tan íntim segurament seran fotografies en blanc i negre. Confio que el projecte s'acabi publicant.

La seva última exposició també va ser en blanc i negre.

Sí, perquè així el color no despistava tant. Cada treball és diferent, en tinc un de l'Índia que juga molt amb els colors però el reportatge del Senegal exposat al centre penitenciari es basava a mostrar la senzillesa de la gent africana i per això només calia presentar-los en la gamma més bàsica de color: el blanc i el negre. L'encàrrec consistia a fer un reportatge social sobre la vida quotidiana del poblat per mostrar-lo aquí i treure els tòpics tan lletjos que els envolta, només mostrar la realitat diària.

Com se sent en els cursos de fotografia que imparteix?

Cada vegada em trobo millor en la divulgació i l'ensenyament de la fotografia. M'interessa que els meus alumnes facin les coses bé, cadascú al seu nivell però que gaudeixin fent allò que saben fer. D'altra banda les tècniques fotogràfiques han canviat, jo vinc de l'analògic i ara ensenyo als alumnes el Photoshop, en lloc del laboratori treballem amb l'ordinador.

Creu que a Girona hi ha talent?

Jo crec que sí, però els fotògrafs tenim el problema que som massa individualistes, som una espècie una mica estranya. Ens hauríem de comunicar més entre nosaltres i conèixer els projectes dels companys.

Quantes càmeres té a casa?

En tinc una dotzena més o menys. La primera càmera la vaig aconseguir als 11 o 12 anys amb uns cromos de la Xocolata Torras. I la primera que em vaig comprar, que feia fotos acceptables, la vaig adquirir perquè regalaven una tenda de campanya, tenia 14 anys i volia anar d'excursió...