ENTREVISTA DE JOAQUIM BOHIGAS MOLLERA GIRONA
Fruit de la campanya "Som un barri amable", diferents entitats van instaurar, a la ciutat de Girona, el Banc del Temps al Centre Cívic Pla de Palau el 2006. És, resumint, un servei d'intercanvi d'hores, en què els socis ofereixen als altres tasques que més dominen a canvi que a ells els resolguin aquelles que no poden, o no saben realitzar. Pere Xavier Soler (Girona, 1942) parla de potenciar, en primer lloc, una "xarxa de relació veïnal".
M'interessa. Com funciona?
El primer pas és una entrevista, per explicar-te'n el plantejament. No volem persones que vulguin, simplement, aprofitar-se'n. La inscripció per ser soci implica explicitar allò que pots oferir. Et donem un talonari, amb un crèdit inicial de 20 hores. I ja pots demanar el servei que et faci falta. Et facilitem el número de telèfon de la persona que l'ofereix. I en pacteu la realització. Aquesta rep un taló amb les hores emprades, que l'ingressa a la secretaria. Igual que un compte corrent. No hi ha diners, sinó temps.
La unitat bàsica de gestió?
L'hora.
Hi ha un joc d'equilibris...
Sí. Hi ha una junta i un equip dinamitzador que analitza possibles disfuncions: una negativa continuada... Hi ha casos comprensibles, com ara que és possible que ningú sol·liciti els serveis que ofereix un soci. O que una persona no pugui cobrir un servei per fets circumstancials, com ara exàmens...
Quins són els serveis que tenen major demanda?
Allò relacionat amb el bricolatge (per a la llar, bàsicament) i cura del cos (ioga...).
I els valors que es potencien?
L'objectiu bàsic és que les persones del barri es coneguin a través de l'ajuda. El veïnatge. Apartar l'atribució que tenen el diners. Aquests no ens ajuden a relacionar-nos. El nostre temps ens fa iguals. És igual el temps de l'estudiant que ajuda a escombrar el pis del de l'enginyer que assessora sobre l'origen d'una esquerda. El Banc també ajuda en l'autoestima. Hi ha persones, gent gran, que ens diuen que no poden oferir res. És fals. Tothom pot oferir alguna cosa per a l'altre. I se n'adonen que poden ser molt útils. Els fa créixer l'autoestima.
La crisi ha dinamitzat el Banc?
No ho hem detectat per aquest motiu. Segurament, perquè estem situats en un barri de classe mitjana que nota menys la crisi. I potser estem acostumats a ser massa autosuficients. A tenir amor propi. Precisament, volem dinamitzar el coneixement mutu. Un cas són els sopars celebrats al centre cívic, en què cadascú porta alguna cosa per compartir.
La delimitació territorial és molt important en aquesta iniciativa?
Tindria sentit un banc del temps que inclogués tota la ciutat. A Barcelona, ha de funcionar per barris. Si hi ha desplaçaments llargs, potser és més difícil. Allò ideal seria que cada barri de Girona en tingués un, alhora que intercomunicats per Internet.
El futur passa per la xarxa?
Ho estem aplicant. La majoria de socis del Banc a Girona tenen correu electrònic, que utilitzem per comunicar a qui han de trucar.