Enrere per la corrupció

CARMEN ECHAZARRETA Dinamarca, Nova Zelanda i Suècia són els primers països de la llista amb una puntuació de 9,3 sobre 10. Em refereixo al rànquing sobre la percepció social de la corrupció política que es va fer públic a finals de 2008 on Espanya, amb un 6,5, figura darrere de països com l'Uruguai, Eslovènia, Xile i Malàisia, per posar exemples de països considerats menys desenvolupats que el nostre en matèria de qualitat democràtica. No sorprèn que en aquesta taula integrada per 180 països, Portugal es troba després de nosaltres, però el veritable consol el trobem en la posició d'Itàlia, amb un 4,8, molt més baixa que tota la resta de les anomenades democràcies occidentals. Pel que es veu, els excessos del totpoderós Cavalliere traspassen el filtre dels seus mitjans de comunicació.
L'últim cas de corrupció política del qual tenim notícies està batejat amb el nom de Palma Arena. Els detinguts, que han prestat declaració davant el jutge durant 17 hores, estan imputats per ó de fons públics, prevaricació i falsedat documental, unes acusacions tan habituals que els jutjats podrien disposar de formularis ja impresos amb aquesta tipologia de delictes. De ben segur que s'estalviarien un temps molt valuós en la redacció dels sumaris, el temps sobrant que podrien destinar al tractament de nous casos, atesa l'acumulació d'actuacions dels fiscals anticorrupció.
Encara que pel to sarcàstic pugui semblar que me'n ric, del tema, res més lluny. Com tampoc se'n riu la ciutadania. Segons l'informe de Transparency International, a l'Estat espanyol la deslegitimació de les institucions es presenta com un dels efectes polítics més greus de la corrupció. No ens ho mereixem.