L'empresa J. Vigas, de Palafrugell, que fa 120 anys que fabrica taps de suro, patrocinarà el Concurs Internacional de Vins i Espirituosos 2009 que se celebra aquest mes a Sevilla. Lliurarà als guanyadors diplomes en paper de suro i oferirà una xerrada sobre aquest material.

Una indústria del suro és més difícil que s'enfonsi en temps de crisi?

He, he, efectivament. A part que el suro mai no s'enfonsa, en el nostre cas estem prou preparats per superar aquests temps difícils.

Quan jo anava a escola, dir a algú "cap de suro" era tractar-lo de no gaire espavilat.

Doncs el suro és un producte molt noble, és natural, és sostenible. Potser més que un insult, dir a algú "cap de suro" és un elogi (riu).

També es diu del suro que flota però no avança. És aplicable a la indústria que el treballa?

No, no, en el nostre cas flota i avança. El sector s'ha reformat molt, hi ha hagut avenços molt interessants. És una indústria completament actualitzada. O sigui que flotem avançant.

Quants taps surten d'aquesta fàbrica?

Uns 60 milions a l'any.

Això són moltes ampolles tapades.

Moltes. I això que som una empresa relativament petita, dins del sector. Una bona part dels taps els venem a països de l'estranger.

Per vostès, millor que no baixi el consum de vi.

No només per nosaltres, també per tota la indústria vinícola, molt important a les comarques de Girona i a Catalunya. Tothom està d'acord que el vi, pres amb mesura, és beneficiós.

En ser rodons els taps, deu sobrar molt suro. En què l'utilitzen?

S'aprofiten per moltes coses, des de fer aglomerat de suro fins a parquet, revestiments, etc. Del suro s'aprofita tot.

Com del porc.

Exacte. Però a més és un producte totalment ecològic, no produeix cap residu perquè es recicla tot. I a l'arbre se li fa un favor, pelant-lo.

Quins objectes curiosos ha vist, en suro?

Nosaltres només fem taps, però hi ha bosses de mà, carteres, fins i tot s'ha arribat a fer roba i botes. De moment no és molt comercial, però tot és posar-ho de moda. Els paraigües, per exemple, són preciosos i totalment impermables, és clar.

Li ve urticària quan obre una ampolla de vi i hi troba un tap de plàstic?

Doncs sí, i per doble motiu. Primer, perquè treballo al món del suro, i segon perquè com a consumidora quedo molt més tranquil·la del resultat que em donarà aquell vi si el tap és de suro. Em dóna més seguretat.

Abans fins i tot els taps de Coca Cola estaven recoberts de suro a l'interior.

És que el suro és completament innocu, suposo que deuria ser per protegir el líquid de la xapa. Potser el material de les xapes actuals deu ser diferent i ja no cal el suro. Ara, per mi, que tornin a posar-ne. Si fos per mi, posaria suro a tot arreu.